No sabia si fer la típica entrada parlant del casament del príncep o parlar de la campanya electoral. El títol escau a totes dues coses, però avui a la ràdio dèien que els polítics estan molt enfadats amb "la casa real" perquè els han aixafat la guitarra. Fan una mica de pena, pobres, o sigui que parlarem de la campanya.

L'Artur Mas fa això del porta a porta. Us dic jo que em pica a la meva i no li obro! Quina por! Imagina't "Passi passi, sr Mas, que estic fent de maruja/depilant-me/mirant DVDs/apalancada al sofà/escrivint al blog/escoltant Puccini/canviant la bombona del butà" Uf! Molt bona idea pels anglesos però aqui millor que es limitin a anar pels mercats municipals, eh? Com a mínim allà els veus venir!

Ara estava pensant que aquesta campanya fa molta mandra. El 25 de maig va ser diferent, potser perquè feia temps que no es votava i també perquè la gent estava com a l'expectativa. Molts ens vam endur un mini disgust perquè el 25 de maig va quedar més o menys igual, i ara és allò que vas a votar perquè mira, però tampoc ho tens molt clar.

L'altra cosa és que dels dos possibles presidenciables, cap dels dos em cau bé. Quines perspectives més bones. L'únic consol és que un que no pot sortir em cau pitjor, però clar, no n'hi ha prou. Ben pensat, cap dels 5 em convenç 100%. Alguna possibilitat de que es presenti algú més interessant?

És que tots han fet el burro en aquesta campanya, fins i tot en Joan Saura que normalment és més moderadet ell. Ahir va dir l'animalada de que volia ser el "Lula català". Cop d'efecte pels progres. Doncs ho sento, xato perquè una és del teu possible target i ahir vas fer un pas enrere. Pena, perquè he estat enfeinada i he sentit ben poques frases d'aquestes que us retraten, però la mala sort ha volgut que aquesta sí que la sentís. I encara no tinc el vot 100% decidit. Bé, tinc la info recollida i me la llegiré el dia de reflexió, que això de ser "indecisa" fa sentir important. ;-)

El que sí que toca el que no sona és en Mayor Oreja. Es veu que en Piqué, abans que comencés la campanya, va anar a les Espanyes i els va dir que si us plau que no diguessin res, i que no s'acostessin per Catalunya, que la cosa era "fer veure que no ets del PP", perquè segons quines coses aqui no se les empassa ni déu. I els altres van decidir fer mutis. Però clar, en Mayor Oreja és que no ho pot evitar, ha hagut de dir l'animalada mensual, comparant els nacionalistes amb els terroristes. Ups.

En Piqué s'ha emprenyat com una mona. Ell que portava uns dies passejant el carnet de vilanoví de pro pel món i ara tot a fer punyetes. Els altres candidats s'han fregat les mans, no cal dir-ho. I és que si ets del PP, ets del PP, no es pot evitar.

El que hagués estat bé és que algú li digués al Mayor Oreja que si ser nacionalista és ser terrorista, ell també ho és, perquè és nacionalista espanyol. Però clar, un nacionalista espanyol, com que té un estat, té més categoria.

El cap de setmana del 15 serà estressant, tinc vida social els 3 dies! El que em fa més il.lu d'aquell cap de setmana és el Liceu, però. Per fi Tosca! Suposo que el full informatiu arribarà demà o així. A veure què tal.

Ep! Si no has vist la pel.li, no segueixis llegint, a no ser que vulguis saber spoilers, molts spoilers. Avisat/da estàs.

Quina estafa de pel.li! Indignació és poc. Anem per parts.

Hem captat el missatge: Al final hi ha esperança perquè en el fons els humans tenen alguna cosa bona, i l'amor ho pot tot. Res a objectar, és un tema universal, això. En Neo és l'únic que pot derrotar a l'Smith perquè ho fa des de dins, i l'Smith perd la partida perquè no pot entendre el sacrifici, i perquè en el fons no ha assimilat els programes del tot, i dins seu hi ha l'oracle, i la nena, i tots, per tant en Neo es colarà dins i des de dins se'l carregarà. I les màquines reconeixeran el seu sacrifici, tallaran l'atac, i se l'enduran com un heroi artúric/jesucrist/funeral viking que vé a ser el mateix.

Pos molt bé. Pena que la sensació que tens és que els germans Wachowski tenien una idea molt bona, i que es veu a la primera pel.li, una filosofia interessant, que es veu a la segona, però que no tenen ni idea de com fer-la acabar o de com explicar les coses. I amagar això en coreografies i música matxacona no és una bona idea, perquè la originalitat dura una pel.lícula, i voler fer-ho "igual però més" és un joc perillós.

Explicar històries és una alquímia complicada. Has de imprimir un ritme que de mica en mica captivi a l'espectador, l'atrapi i el faci traspassar la pantalla. La grandesa de la ficció és viure les vides dels altres, però per entrar en el ball has de construir el teatre, i Matrix reloaded no té timó, per tant un com a espectador es perd i es desconcentra.

Massa coses en un mateix sac, i a més mal resoltes. El pitjor que et poden fer en la tercera part és desinflar-te el globus, perquè la reacció és evident: "Ah, tanta història per això??". Mira que bé.

I no és perquè em mati els herois, que les morts ben fetes tenen molta força, és perquè és fàcil i carrincló, i al final et sap greu que la Trinity es mori però quan es mor el Neo dius "ah vale". I la lluita aquella final pot ser tècnicament bona, però era necessària? Podria haver arribat on ha arribat sense tant "divertimento". Igual és que sóc vella, però tinc un límit de patadetes de kung fu amb música matxacona que puc aguantar.

Aquesta és una altra. M'agraden més les BSO orquestrals, tot i que a la primera part de Matrix la música em va sembar apropiada. Avui en canvi m'ha sobrat.

Hi ha coses que m'han agradat, però: l'estació de tren, la família de programes, l'oracle i en Seraph.

Però en aquesta mena de pols "Senyor dels anells" vs "Matrix", tinc molt clara la meva el.lecció. En PJ hauria de fer molt el burro per fer-me emprenyar, perquè precisament el que està fent ell és ben diferent dels Germans Wachowski.

Per la meva part, espero amb delit les trompetes de Minas Tirith donant la benvinguda al rei...

Seguint l'exemple de l'Anigwei, he fet el test d'ideologia.

M'ha sortit que sóc molt catalanista i molt d'esquerres. Sorpresa! :-P Tot i que és una mica trist, perquè no hi ha un partit per mi. Ja ho sabia, això. Però està bé saber que el meu subconscient no m'enreda.

Una cosa, els del PP haurien d'estar més a baix, estan massa a prop de la ratlla. I potser els d'iniciativa són més d'esquerres que els d'ERC. Però el test està bé.

Ciury:Enllaç arreglat, gràcies per l'avís, vaig veure el del ping-it però no vaig caure que la web segurament també havia canviat amb el domini nou.

Dos en un dia, ho sé, ho sé, però és que ha passat una cosa.

La gent de TORN han posat un link a una crítica de la BSO de "El Retorn del Rei" de Soundtrack.net, però com que tot deu hi intentava entrar i no hi havia manera, han fet un mirror, on pots llegir la crítica i baixar-te els teasers de les pistes. 30 segons de cadascuna, 50 de les més llargues. Me les he baixat, les he posat al winamp i les he escoltat seguides.

En 2 segons tenia la pell de gallina, per la tercera pista, ja estava en ple èxtasi, llàgrimes incloses. I tot per 30 segons de la música!!!! M'he de recordar de portar com 3 paquets de mocadors al cine...

Ostres ostres ostres. Hi ha de tot. En Howard Shore reprèn temes de la primera BSO i de la segona, i n'afegeix de nous, com el tema de Minas Tirith que es veu que surt a l'edició extesa de TTT i al trailer de ROTK. Crec que és com la pista 4 de TTT, que resumeix el tema de Ròhan de diverses escenes. És grandiós, una orquestra a plena potència, corda i vent que es fonen, i tu que t'imagines la ciutat blanca...

També hi ha trossos estridents i foscos, que ja us podeu imaginar a on corresponen. Cordes d'aquelles que fan nyic nyic i que espanten. Ai que patirem.

I el tema dels hòbbits, el de Ròhan, el dels elfs... Hi ha un detallet que m'ha arribat al cor. En els 30 segons del tema Andúril, sentim la musica que sona a la primera pel.li, en aquella escena de Lòrien on en Bóromir i l'Àragorn estan asseguts i en Bòromir evoca Minas Tirith... Aix. Afegiu-hi que a "Hope Fails" hi ha un trosset homenatge al xicot més bufó de Góndor segons els estandards-Nau i arrodonim la cosa.

M'esperaré a sentir tota la BSO fins després d'haver vist la pel.li, sempre ho faig així. Miro la pel.li i em quedo amb parts de la música que busco mentre escolto el CD. Després, a mida que vas coneixent les pistes, trobes sorpreses i trossos que et sorprenen i t'agraden més,i quan tornes a veure la pel.li els reconeixes, en un procés invers. És molt friki tot plegat, però part de l'experiència.

Amb TTT em va passar molt. Vaig sortir del cine amb el violoncel del tema de Ròhan al cap, i el vaig buscar a totes les pistes. Pel camí vaig descobrir les notes que acompanyen al cavaller blanc i les de la carrera de l'Àragorn cap a la gorja de Helm per avisar-los de que vé l'exèrcit, i al final vaig redescobrir un altre cop el tema de Ròhan, però en altres llocs, com ara al final, un toc molt ràpid quan l'Èomer diu que en Théoden no lluita sol, o el tros abans de la batalla quan s'enduen la gent a lluitar.

Ups. Quin rotllo que he escrit. I això només és el principi...

Tu ja hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.

Des d’aquests mots molt tendrament el penso
mentre la tarda suaument declina.
tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

---

Moltíssima gent ha utilitzat aquest poema i d'altres seus per recordar a la gent que estimem i ja no hi són. Ara li ha tocat a ell.

Ens hem quedat sense un dels millors poetes de la literatura catalana, per sort ens queda la seva obra.

Adéu, Miquel, i gràcies per donar sentit a les coses properes amb el teu do de la paraula.

Ja no sóc indecisa. Després de mirar les entrevistes a en Saura i en Carod-Rovira he decidit el meu vot. Alea jacta est. I ja no vull saber res més de campanya, aniré a votar diumenge abans de quedar amb les amigues i fora.

Tot i que... mirar l'entrevista al Piqué pot ser un exercici interessant de massoquisme, jeje. Ja veurem.

Molts blocs estan bullint amb energia pre electoral. Està bé llegir les opinions. L'Anigwei es preguntava si el seu bloc és molt polític, i m'ha fet pensar. El meu no és que ho sigui molt, de polític, o potser sí que ho és en el sentit que la vida és tota política. En el bloc es solen reflectir les idees dels (osti com es diu "Blogger" en català, bloquer?) seus autors, per tant suposo que es veu per on vaig. No perquè es vulgui fer dogmàtica, sinó perquè mires el món amb els propis ulls, que estan tenyits del color que sigui.

Ves per on, que la política es torna interessant! Ahir la nit electoral va tenir tanta audiència com els partits del Barça. Ahir la gent va anar a votar, i la participació va ser alta (tot i queda un 39% de gent que estaria bé saber què pensa).

Ara aniran tots a repartir-se el pastís i com sempre, ningú ha perdut, tots han guanyat. Doncs molt bé, però estaria bé que no oblidéssin una coseta: mani qui mani, sembla ser que la voluntat del poble vol que no estigui sol. O sigui que els que han guanyat perquè tenen més escons i els que han guanyat perquè tenen més vots, que s'ho apuntin.

No sé qui vull que mani, la veritat, però espero que els d'ERC siguin llestos i facin passar per la pedra a qui sigui.

Oh, per cert, salutacions des de la Catalunya Radical, jeje. Aquests del PP són la llet. Primer li donen la culpa al Zapatero, que ja m'explicaràs que hi pinta i després diuen que la culpa de que ERC hagi pujat és del PSOE i de CiU.

No se'ls ha acudit que precisament el seu "espanyolisme" ha fet que alguns s'hagin espantat i decidit anar a votar ERC? Ja fa temps que campem per aqui, nosaltres.

El més divertit és llegir els diaris i mirar les teles espanyoles. Es veu que s'han espantat i tot, com si demà haguéssim de proclamar l'independència o pitjor. Ai quines coses.

Bé, ara estarem entretingudets una temporada, això segur.