El papa (de Roma, eh?)
Es veu que s'està morint. O això insinuen les notícies, perquè ja m'explicareu si no és el cas, com és que cada dia surt a la tele, quan fa uns mesos sortia més ben poc. Em pregunto quin tipus d'informació privilegiada deuen tenir els de la tele, igual el de dalt (ens del noúmen, motor primigeni, bé suprem, Gran Arquitecte o el que sigui) els ha passat una nota de premsa del pal "neu preparant el terreny, que aquest home no durarà gaire". Una mica com això del floquet, però de més altes instàncies.
Ai, és que tot plegat m'ha semblat patètic. Patètic per l'home en si, que es va passejant pel món com una desferra humana, això ho fan amb una altra persona i tot deu posa el crit al cel. No sé si és perquè ell no vol mostar feblesa (com si no es veiés!) o perquè a la resta de personal que té al seu voltant no els interessa, però has de ser molt catòlic per creure que deixar que un malalt de parkinson aguanti una missa de tres hores és prova de fortalesa de fe. Clar que una no pot opinar, perquè això de "t'ho creus perquè és un misteri i tal" no és del meu estil, però ostres.
Els diaris també van plens d'explicacions de tot el ritual que comporta l'el.lecció d'un nou papa. Els cardenals reunits, vivint a la "Domus Santa Marthae" i fent votacions a la Capella Sixtina. Teòricament l'Esperit Sant els ve a inspirar i tot. Veus? això de la Capella Sixtina sí que mola. En el cas que l'Esperit Sant trigui, es poden dedicar a contemplar els frescos de Miquel Àngel. (La Sibil.la de Delfos és una de les coses més precioses que hi ha!).
Si la votació surt bé, surt el fum blanc, diuen habemus papa, i tothom feliç. Però això de que surti bé no és tan fàcil, i després de llegir alguns llibres i articles, no estic tant segura que el resultat sigui cosa de l'Esperit Sant, sinó més aviat de les intrigues de la cúria vaticana. Aquesta gent són especialistes en intrigues des de fa segles. És una passada llegir com les diferents "famílies" s'han tirat els trastos pel cap. Ara manen els conservadors, i l'Opus Dei ha conseguit ficar la grapa al col.legi cardenalici. Que guai.
Des de Barcelona, pot semblar que l'església no té tant pes com sembla, però hi ha països on sí que té molt de pes (Amèrica Llatina, per exemple) i que el seu màxim representant vagi dient burrades contra els homosexuals, l'avortament i l'ús d'anticonceptius és preocupant. Un papa "progre" no aniria malament.
I és que el més curiós és que el cristianisme ha patit un porcés d'enquistament institucional que l'allunya de tots els seus principis bàsics. Jesucrist, fos qui fos, va ser un revolucionari, i les sectes cristianes que van sortit després d'ell, també. Els evangelis apòcrifs són una lectura apassionant, igual que els diferents corrents gnòstics. El que va passar és que va arribar un moment en que tot això es va institucionalitzar i mira com ha acabat. Clar que no es pot dir, perquè és cosa de fe i tal. El que vulguin.
El que mata més és el vot d'obediència, que fa que molts que estan dins de l'església i protestarien, no ho facin.
Resumint: que si algú té linia directa amb l'ens trascendent, que li digui de part meva que a veure qui posa a parlar en nom seu i que la resta de les coses no les està fent gens bé!
Ai, és que tot plegat m'ha semblat patètic. Patètic per l'home en si, que es va passejant pel món com una desferra humana, això ho fan amb una altra persona i tot deu posa el crit al cel. No sé si és perquè ell no vol mostar feblesa (com si no es veiés!) o perquè a la resta de personal que té al seu voltant no els interessa, però has de ser molt catòlic per creure que deixar que un malalt de parkinson aguanti una missa de tres hores és prova de fortalesa de fe. Clar que una no pot opinar, perquè això de "t'ho creus perquè és un misteri i tal" no és del meu estil, però ostres.
Els diaris també van plens d'explicacions de tot el ritual que comporta l'el.lecció d'un nou papa. Els cardenals reunits, vivint a la "Domus Santa Marthae" i fent votacions a la Capella Sixtina. Teòricament l'Esperit Sant els ve a inspirar i tot. Veus? això de la Capella Sixtina sí que mola. En el cas que l'Esperit Sant trigui, es poden dedicar a contemplar els frescos de Miquel Àngel. (La Sibil.la de Delfos és una de les coses més precioses que hi ha!).
Si la votació surt bé, surt el fum blanc, diuen habemus papa, i tothom feliç. Però això de que surti bé no és tan fàcil, i després de llegir alguns llibres i articles, no estic tant segura que el resultat sigui cosa de l'Esperit Sant, sinó més aviat de les intrigues de la cúria vaticana. Aquesta gent són especialistes en intrigues des de fa segles. És una passada llegir com les diferents "famílies" s'han tirat els trastos pel cap. Ara manen els conservadors, i l'Opus Dei ha conseguit ficar la grapa al col.legi cardenalici. Que guai.
Des de Barcelona, pot semblar que l'església no té tant pes com sembla, però hi ha països on sí que té molt de pes (Amèrica Llatina, per exemple) i que el seu màxim representant vagi dient burrades contra els homosexuals, l'avortament i l'ús d'anticonceptius és preocupant. Un papa "progre" no aniria malament.
I és que el més curiós és que el cristianisme ha patit un porcés d'enquistament institucional que l'allunya de tots els seus principis bàsics. Jesucrist, fos qui fos, va ser un revolucionari, i les sectes cristianes que van sortit després d'ell, també. Els evangelis apòcrifs són una lectura apassionant, igual que els diferents corrents gnòstics. El que va passar és que va arribar un moment en que tot això es va institucionalitzar i mira com ha acabat. Clar que no es pot dir, perquè és cosa de fe i tal. El que vulguin.
El que mata més és el vot d'obediència, que fa que molts que estan dins de l'església i protestarien, no ho facin.
Resumint: que si algú té linia directa amb l'ens trascendent, que li digui de part meva que a veure qui posa a parlar en nom seu i que la resta de les coses no les està fent gens bé!
0 comentarios