actualitat

I ara què?

Ja ho deia, que la política es posaria interessant.

He trigat a escriure, perquè porto dies llegint i llegint sense treure'n l'entrellat. I de fet això d'ara és un intent d'ordenar-me les idees després de llegir blocs en diversos idiomes, diaris, mirar la tele i escoltar la ràdio.

Capto a l'aire molta mania a en Maragall. No em sorprèn gens, ja li vaig dir a uns amics a un altre lloc que a mi em sembla un cadàver polític amb potes, però tampoc veig que en Mas sigui gaire més simpàtic. I aquests dos eren els presidenciables, per tant per mi és un "tanto monta", en certa manera.

Segueixo pensant que cal un canvi a la Generalitat. 23 anys manant no és bo per ningú. I CiU es pensen que el govern és la seva botigueta particular. Molts d'aquests personatges ja no deuen saber diferenciar un cotxe oficial del seu de casa. Que tota aquesta gent salti és millor que es quedin.

Ara bé, queda un dubte molt gran: Els d'ERC sabran manar? Els del PSC sabràn adaptar-se a la burocràcia de la Generalitat? Els d'IC podran amb tots els anys de tràfic d'influències passadissos amunt i avall? En el govern hi ha tot de temes tècnics que no es poden oblidar, i aqui és on tinc una mica de por.

Després hi ha el tema "ai que no estem sent prou nacionalistes" o "estem obrint les portes al PSOE". Amb permís, però al PSC hi ha gent molt catalanista. Servidora està tipa de que CiU acapari "ser català". He arribat a un punt on el catalanisme d'espardenya i barretina em toca la fibra gairebé tant com certs espanyolismes. A veure qui és el llest que li diu a en Joaquim Nadal que no és català!!

Amb això vull dir que de joans, joseps i ases n'hi ha per totes les cases, i els de CiU han viscut de renda 23 anys. Doncs ara s'ha acabat. I el que vindrà no sé si valdrà la pena, i si no la val, ja mirarem a qui votem a les properes el.leccions, però contes de l'home del sac no, gràcies.

Es clar que a Madrid estan fent les seves travesses, i si algú es dona una volteta pels blocs peperos, us endureu uns quants ensurts (jo allà no hi torno!) però també llegeixo preivisons apocalíptiques ara que en Maragall serà presi i no n'hi ha per tant. Perquè és un impresentable, però és que en el fons tots els polítics són uns impresentables. I en Maragall tindrà els peus de fang, i aquest govern a tres és molt semblant al que tenen la majoria de països europeus mig civilitzats.

De moment, vot ben emprat. I després... ja veurem.

I ara què?

Ves per on, que la política es torna interessant! Ahir la nit electoral va tenir tanta audiència com els partits del Barça. Ahir la gent va anar a votar, i la participació va ser alta (tot i queda un 39% de gent que estaria bé saber què pensa).

Ara aniran tots a repartir-se el pastís i com sempre, ningú ha perdut, tots han guanyat. Doncs molt bé, però estaria bé que no oblidéssin una coseta: mani qui mani, sembla ser que la voluntat del poble vol que no estigui sol. O sigui que els que han guanyat perquè tenen més escons i els que han guanyat perquè tenen més vots, que s'ho apuntin.

No sé qui vull que mani, la veritat, però espero que els d'ERC siguin llestos i facin passar per la pedra a qui sigui.

Oh, per cert, salutacions des de la Catalunya Radical, jeje. Aquests del PP són la llet. Primer li donen la culpa al Zapatero, que ja m'explicaràs que hi pinta i després diuen que la culpa de que ERC hagi pujat és del PSOE i de CiU.

No se'ls ha acudit que precisament el seu "espanyolisme" ha fet que alguns s'hagin espantat i decidit anar a votar ERC? Ja fa temps que campem per aqui, nosaltres.

El més divertit és llegir els diaris i mirar les teles espanyoles. Es veu que s'han espantat i tot, com si demà haguéssim de proclamar l'independència o pitjor. Ai quines coses.

Bé, ara estarem entretingudets una temporada, això segur.

El final de la indecisió

Ja no sóc indecisa. Després de mirar les entrevistes a en Saura i en Carod-Rovira he decidit el meu vot. Alea jacta est. I ja no vull saber res més de campanya, aniré a votar diumenge abans de quedar amb les amigues i fora.

Tot i que... mirar l'entrevista al Piqué pot ser un exercici interessant de massoquisme, jeje. Ja veurem.

Molts blocs estan bullint amb energia pre electoral. Està bé llegir les opinions. L'Anigwei es preguntava si el seu bloc és molt polític, i m'ha fet pensar. El meu no és que ho sigui molt, de polític, o potser sí que ho és en el sentit que la vida és tota política. En el bloc es solen reflectir les idees dels (osti com es diu "Blogger" en català, bloquer?) seus autors, per tant suposo que es veu per on vaig. No perquè es vulgui fer dogmàtica, sinó perquè mires el món amb els propis ulls, que estan tenyits del color que sigui.

Posicions

Seguint l'exemple de l'Anigwei, he fet el test d'ideologia.

M'ha sortit que sóc molt catalanista i molt d'esquerres. Sorpresa! :-P Tot i que és una mica trist, perquè no hi ha un partit per mi. Ja ho sabia, això. Però està bé saber que el meu subconscient no m'enreda.

Una cosa, els del PP haurien d'estar més a baix, estan massa a prop de la ratlla. I potser els d'iniciativa són més d'esquerres que els d'ERC. Però el test està bé.

Ciury:Enllaç arreglat, gràcies per l'avís, vaig veure el del ping-it però no vaig caure que la web segurament també havia canviat amb el domini nou.

El Circ

No sabia si fer la típica entrada parlant del casament del príncep o parlar de la campanya electoral. El títol escau a totes dues coses, però avui a la ràdio dèien que els polítics estan molt enfadats amb "la casa real" perquè els han aixafat la guitarra. Fan una mica de pena, pobres, o sigui que parlarem de la campanya.

L'Artur Mas fa això del porta a porta. Us dic jo que em pica a la meva i no li obro! Quina por! Imagina't "Passi passi, sr Mas, que estic fent de maruja/depilant-me/mirant DVDs/apalancada al sofà/escrivint al blog/escoltant Puccini/canviant la bombona del butà" Uf! Molt bona idea pels anglesos però aqui millor que es limitin a anar pels mercats municipals, eh? Com a mínim allà els veus venir!

Ara estava pensant que aquesta campanya fa molta mandra. El 25 de maig va ser diferent, potser perquè feia temps que no es votava i també perquè la gent estava com a l'expectativa. Molts ens vam endur un mini disgust perquè el 25 de maig va quedar més o menys igual, i ara és allò que vas a votar perquè mira, però tampoc ho tens molt clar.

L'altra cosa és que dels dos possibles presidenciables, cap dels dos em cau bé. Quines perspectives més bones. L'únic consol és que un que no pot sortir em cau pitjor, però clar, no n'hi ha prou. Ben pensat, cap dels 5 em convenç 100%. Alguna possibilitat de que es presenti algú més interessant?

És que tots han fet el burro en aquesta campanya, fins i tot en Joan Saura que normalment és més moderadet ell. Ahir va dir l'animalada de que volia ser el "Lula català". Cop d'efecte pels progres. Doncs ho sento, xato perquè una és del teu possible target i ahir vas fer un pas enrere. Pena, perquè he estat enfeinada i he sentit ben poques frases d'aquestes que us retraten, però la mala sort ha volgut que aquesta sí que la sentís. I encara no tinc el vot 100% decidit. Bé, tinc la info recollida i me la llegiré el dia de reflexió, que això de ser "indecisa" fa sentir important. ;-)

El que sí que toca el que no sona és en Mayor Oreja. Es veu que en Piqué, abans que comencés la campanya, va anar a les Espanyes i els va dir que si us plau que no diguessin res, i que no s'acostessin per Catalunya, que la cosa era "fer veure que no ets del PP", perquè segons quines coses aqui no se les empassa ni déu. I els altres van decidir fer mutis. Però clar, en Mayor Oreja és que no ho pot evitar, ha hagut de dir l'animalada mensual, comparant els nacionalistes amb els terroristes. Ups.

En Piqué s'ha emprenyat com una mona. Ell que portava uns dies passejant el carnet de vilanoví de pro pel món i ara tot a fer punyetes. Els altres candidats s'han fregat les mans, no cal dir-ho. I és que si ets del PP, ets del PP, no es pot evitar.

El que hagués estat bé és que algú li digués al Mayor Oreja que si ser nacionalista és ser terrorista, ell també ho és, perquè és nacionalista espanyol. Però clar, un nacionalista espanyol, com que té un estat, té més categoria.

El cap de setmana del 15 serà estressant, tinc vida social els 3 dies! El que em fa més il.lu d'aquell cap de setmana és el Liceu, però. Per fi Tosca! Suposo que el full informatiu arribarà demà o així. A veure què tal.

És necessari i forçós?

Crec que torno a tenir la vida normalitzada. Bé, tant normalitzada com pot estar una vida, ja sabem que l'existència és caòtica per se.

Tot i això, he superat la primera remesa de PACs de la UOC, enviant-les totes com una bona minyona, l'enorme volum de coses a la feina (no li regalo a ningú un inici de curs quan ets profe i coordinadora), i la sensació de que no arribes a tot.

Arribar a casa a les 17:20 aquests dies de pluja és un plaer, sobretot quan ho acompanyes amb una tassa de te amb llet i decideixes otorgar-te un parell de dies de vagància, que tots sabem que és l'estat natural de la humanitat.

A més... estic contenta, tu. M'ha tocat una subscripció de 15 dies a "El país", el diari dels progres. A la trobada de la UOC vam omplir unes butlletes, no sé si ho van sortejar o què (luki, tu ho has rebut?), però fa uns dies vaig rebre una carta anunciant-me que durant 15 dies rebria el diari a casa. I apa, aquesta tarda m'he assegut 20 minutets al sofà, amb la tassa fumejant, a llegir el diari.

No és que la lectura de desgràcies, guerres i animalades diverses sigui molt gratificant, però també hi havia el discurs de la Susan Sontag quan li van donar el premi de la fira del llibre de Frankfurt, i un parell d'articles densos (estil "el país", vaja) sobre els premis Nobel de física i medicina.

I articles d'opinió ficant-se amb el Bush, l'Aznar i la situació a l'Iraq, que sempre són d'agrair, tot i que no cal que em convencin, que una ja ve convençuda de fàbrica. M'ha anat bé per acabar de copsar tota la història de la bandera i el Zapatero, això sí.

A veure, una bandera és un tros de roba. Posar-se a discutir per un tros de tela i dir que "has faltat al respecte" al tros de roba en qüestió és una animalada. A casa posem la senyera al balcó en dies nostrats i tal, però després va a la rentadora, com tots els draps!

Naturalment darrere de tot això hi ha aquests conceptes de "l'honor patri" etc etc. El patriotisme militarista i tota la pesca. No em sento molt capacitada per opinar, la veritat. Tinc molt clar que tota la propaganda españolita no m'afecta gens, però si traspasso tots aquests discursos a la que és la meva terra (i no ens enganyem, aquests discursos existeixen), em fa sentir igual d'incòmoda.

Igual és contradictori amb coses que he dit abans, com allò del bitacolisme militant, però que carai. Estimar la teva terra no vol dir sentir-te orgullós d'anar refregant banderes i polítiques agressives als altres. Ni envair països en nom d'una llibertat que no practiques ni amb els de casa.

No sé, són els temps que m'ha tocat viure. No us heu preguntat mai que hauríeu fet si us hagués tocat viure altres èpoques? M'agradaria viure en una Catalunya independent, però hi ha preus que no estaria disposat a pagar-los.

Curiós que escrigui això el dia que fa 63 anys que van assassinar Lluís Companys. Llavors era diferent? Igual és la perspectiva que dona el temps, però crec que eren altres temps.

El papa (de Roma, eh?)

Es veu que s'està morint. O això insinuen les notícies, perquè ja m'explicareu si no és el cas, com és que cada dia surt a la tele, quan fa uns mesos sortia més ben poc. Em pregunto quin tipus d'informació privilegiada deuen tenir els de la tele, igual el de dalt (ens del noúmen, motor primigeni, bé suprem, Gran Arquitecte o el que sigui) els ha passat una nota de premsa del pal "neu preparant el terreny, que aquest home no durarà gaire". Una mica com això del floquet, però de més altes instàncies.

Ai, és que tot plegat m'ha semblat patètic. Patètic per l'home en si, que es va passejant pel món com una desferra humana, això ho fan amb una altra persona i tot deu posa el crit al cel. No sé si és perquè ell no vol mostar feblesa (com si no es veiés!) o perquè a la resta de personal que té al seu voltant no els interessa, però has de ser molt catòlic per creure que deixar que un malalt de parkinson aguanti una missa de tres hores és prova de fortalesa de fe. Clar que una no pot opinar, perquè això de "t'ho creus perquè és un misteri i tal" no és del meu estil, però ostres.

Els diaris també van plens d'explicacions de tot el ritual que comporta l'el.lecció d'un nou papa. Els cardenals reunits, vivint a la "Domus Santa Marthae" i fent votacions a la Capella Sixtina. Teòricament l'Esperit Sant els ve a inspirar i tot. Veus? això de la Capella Sixtina sí que mola. En el cas que l'Esperit Sant trigui, es poden dedicar a contemplar els frescos de Miquel Àngel. (La Sibil.la de Delfos és una de les coses més precioses que hi ha!).

Si la votació surt bé, surt el fum blanc, diuen habemus papa, i tothom feliç. Però això de que surti bé no és tan fàcil, i després de llegir alguns llibres i articles, no estic tant segura que el resultat sigui cosa de l'Esperit Sant, sinó més aviat de les intrigues de la cúria vaticana. Aquesta gent són especialistes en intrigues des de fa segles. És una passada llegir com les diferents "famílies" s'han tirat els trastos pel cap. Ara manen els conservadors, i l'Opus Dei ha conseguit ficar la grapa al col.legi cardenalici. Que guai.

Des de Barcelona, pot semblar que l'església no té tant pes com sembla, però hi ha països on sí que té molt de pes (Amèrica Llatina, per exemple) i que el seu màxim representant vagi dient burrades contra els homosexuals, l'avortament i l'ús d'anticonceptius és preocupant. Un papa "progre" no aniria malament.

I és que el més curiós és que el cristianisme ha patit un porcés d'enquistament institucional que l'allunya de tots els seus principis bàsics. Jesucrist, fos qui fos, va ser un revolucionari, i les sectes cristianes que van sortit després d'ell, també. Els evangelis apòcrifs són una lectura apassionant, igual que els diferents corrents gnòstics. El que va passar és que va arribar un moment en que tot això es va institucionalitzar i mira com ha acabat. Clar que no es pot dir, perquè és cosa de fe i tal. El que vulguin.

El que mata més és el vot d'obediència, que fa que molts que estan dins de l'església i protestarien, no ho facin.

Resumint: que si algú té linia directa amb l'ens trascendent, que li digui de part meva que a veure qui posa a parlar en nom seu i que la resta de les coses no les està fent gens bé!

Amina :-)

L'Amina Lawal ja és lliure. No han gosat fer la cosa decent i han tirat per la via del tecnicisme, però ja no la mataran per tenir una criatura.

Això no hagués estat possible sense tota la gent que han escrit i enviat emails. Digueu-me criatura optimista i innocent, però cosetes com aquesta em fan pensar que a vegades la unió per una causa justa mou les coses... Una vida és prou important. Ara l'Amina podrà educar la seva criatura i li explicarà que fins i tot les lleis més injustes i dures poden ser vençudes.

Els altres

Llegir el diari el diumenge al matí és un petit plaer que em permeto sempre. Avui però, després m'he assegut amb un llibre, i les lletres em ballaven. Estava pensant en tot de coses que he llegit.

Eren diverses coses, des de la situació a Iraq i a Palestina, fins a coses més locals, com ara tot el circ patètic que ha envoltat els assassinats de Màlaga (en Ferran ho ha explicat molt bé), o tot això del Julio Medem que recorda fets semblants amb el Muguruza fa unes setmanes.

No crec que el Medem hagi fet un documental partidista. Quan l'estrenin hi aniré, però el que el deu haver passat és que és incòmode. I que els que han fallat, que són els extremistes d'un i l'altre bàndol ho han fet perquè els seus arguments quedarien en entredit. Els de l'ETA perquè bé, amb el que fan ja es retraten cada vegada, pretenent que ara és igual que el franquisme. I els altres perquè estan tan encegats amb la venjança que han perdut la perspectiva.

Que et matin algú que estimes és una tragèdia, però que això t'arrossegui i et porti a postures extremes és en certa manera el que pretenien els assassins. Aquesta és la tragèdia de veritat. Això i que una colla d'idiotes taquin de sang la voluntat de ser d'un poble, traient-li força als arguments, permetent que l'estat es faci fort aprovant mesures més i més repressores que acaben afectant a tothom.

Suposo que en Medem haurà dit que les coses no són ni blanques ni negres, i que el gris és molt desagradable perquè amb el gris no hi ha ni bons ni dolents, que és la manera més fàcil d'explicar les coses. Recordo quan va començar la guerra, i vaig decidir parlar-ne amb els meus nens d'extraescolars d'anglès (fins i tot m'ho van demanar en un parell d'escoles). Els de tercer estaven intentant entendre, i em preguntaven si és que el Bush i el Saddam eren " els dolents", entre altres preguntes difícils de respondre.

Estaria bé que "els altres" deixessin de ser "altres", que tot acabés fonent-se en un "nosaltres" entenent que som tots el mateix però a la vegada diferent i que això no ens fa pitjors, al contrari. Una altra cosa que portava avui al diari era una entrevista amb un meteoròleg que explicava per enèsima vegada que ens estem carregant el planeta. I segur que algun d'aquests manaires de dalt deu haver pensat "uf, ja estan els pesats ecologistes una altra vegada amb les seves prediccions apocalíptiques". Hauríem d'enviar-li una còpia de la història de la pobre Cassandra de Troia, que es va passar mesos dient que Troia cauria i a la que que ningú va creure fins que va ser massa tard.

Jocs de pati

Fa l'efecte que l'Aznar està una mica trist, no? Pobret.

Ha passat com al pati de l'escola, quan hi ha nens grans i nens petits. Normalment els nens grans s'ho fan tot entre ells, i només deixen que els nens petits juguin amb ells quan no tenen més remei.

A l'Aznar, un parell de nens grans el van deixar jugar una mica per allà pel març. I es va inflar com un gripau. Mira que important que sóc, mira. Ara, un dels nens grans s'ha mig reconciliat amb els altres dos, han muntat un partidet super xulo i a l'Aznar l'han deixat fora. Pobret.

Quan van fer el numeret aquell a les Açores, alguns mitjans de comunicació es van atipar de dir "Ara la gent posarà Espanya al mapa". Deixant de banda el tema que el concepte d'Espanya és discutible, quina falta fa estar al mapa? I a quin preu? Perquè el preu és una guerra injusta que es carrega les infraestructures d'un país, que porta a la gent encara més misèria en nom de la llibertat, que es carrega la poca legitimitat que tenia l'ONU i que a més dona poder excessiu als nens grans. Uns nens grans s'ho tenen molt cregut, que són grans.

I clar, ens queda el Bush, que també passarà de l'Aznar quan calgui, faltaria més.

Entretant, en Jose Mari ha anat a visitar al Gadafi. Que algú m'ho expliqui, però el Gadafi no és cap santet, no? El que passa és que amb el Gadafi i amb altres pringats com ell, l'Aznar fa de nen gran. I ja se sap que va bé per l'ego.

Amina

Es diu Amina Lawal. El seu únic delicte va ser tenir una criatura fora del matrimoni. Juntament amb ella hi ha tres persones més condemnades a mort. Tots van ser jutjats aplicant la sharia (la llei islàmica) al peu de la lletra. A l'Amina li endarrereixen un cop i un altre, perquè els jutges reben pressions d'una banda de la comunitat internacional per declarar-la innocent, i de l'altra dels sectors més radicals per tal que l'executin. A part de les condemnes a mort, hi ha penes d'amputació, flagelació i humiliació pública.

Hi ha un país que es diu Nigèria, que rep el nom d'un riu que el travessa, i que va servir d'escenari d'una gran novel.la de Joseph Conrad, El cor de les tenebres. És un país ric, que fa segles va viure èpoques d'esplendor i glòria.

El Riu Níger té un delta que es bifurca en múltiples riuets, en una zona anomenada "Els rius de l'oli". Quin oli? Doncs un oli negre i espès sense el qual, per desgràcia, no sabem viure. El petroli ha portat més desgràcies a Nigèria que una altra cosa.

Fa 36 anys que a Nigèria va començar una guerra cruel. Una guerra que va ser "la primera" de moltes coses: la primera guerra post-colonial, la primera guerra que va causar movilitzacions massives d'ajuda humanitària, la primera que després va tenir un mini-procés de reconciliació.

Però la democràcia no va arribar a Nigèria, règims militars, dictadures cruels i l'assassinat d'un escriptor que era la veu més potent dels dissidents.

Les empreses franceses tenen sucosos contractes comercials pel petroli de Nigèria. Els americans s'hi volen ficar. A les regions del Nord de Nigèria s'està imposant l'integrisme islàmic i ningú sap ben bé que fer. O no els interessa, ves tu a saber.

Però a l'Amina li pot costar la vida. I la seva filla es quedaria sola. Ni que sigui per això.

Ha de ser horrorós viure amb la vida retallada, amb un ulitmàtum vital. La data és el 25 de setembre.

Successions

Ja podem respirar tranquils, l'Aznar ha anunciat el nom del candidat a la presidència del govern.

Vull comentar dues coses, el procés i el candidat. Nem per la primera.

Diuen que l'Aznar és un tio intel.ligent, no és que el conegui personalment (ni ganes), però segurament deu ser cert. El que no es pot negar és que té un ego més gran que la mega bandera espanyola aquella que va posar al mig d'una plaça.

Aquest home té tendència a fer-se l'important quan es tracta de fer nomenaments. Cada cop que canvia els ministres munta el numeret aquell de cridar-los a ells i a la premsa i ja tens a tot de ministres morts de por a veure a qui li donaran la patada.

Això sí, agafa el cercle d'escollits i els diu "cosetes" a la orella, o siqui que sempre n'hi ha dos o tres que saben el que es cou. Tot plegat mirat des de fora és bastant trist, com si Mr Ansar tingués ganes de crear suspense, una cosa que està molt bé a les pel.lis però que a la política són ganes de fer-se l'important.

I l'espectacle de "vaig a dir qui serà el meu delfí" ha estat exactament això. Abans d'anar de vacances diu que ho dirà al setembre, i que ningú s'acosti per Menorca. Quan torna diu que ho dirà dimarts (en un seguit de notes a la premsa i telegrames, és que no tenen email els ministres, o què?) i dissabte va i ell mateix ho filtra. sic, o sigui que ell mateix és responsable de la filtració. És com els crios aquells que no es poden aguantar un secret.

Suposo que estic deixant que les meves antipaties personals per aquest home afectin el meu judici però és que el numeret aquest de la proclamació m'ha semblat de circ cutre.

I ara per l'afortunat. Mariano Rajoy. Gallec. Fidel a l'Aznar peti qui peti. Ha desbancat a bastanta gent, però els que tenien més possibilitats eren en Rato (que va arar dient per tot arreu que ell era el successor natural i ja veus de que li ha servit) i en Mayor Oreja, que tb estaba bastant inflat. Dos que s'han quedat amb les ganes. Els altres sempre tenien les fotos més petites a les travesses, o sigui que ningú se'ls va prendre gaire seriosament.

En Rajoy és el Middle Man. No és en Rato, que és el que queia "millor" a les esquerres pq té un perfil com més tècnic economista, s'aguanta més la llengua i va de moderat (ei, no esperarem que un tio de dretes es posi a cantar la internacional ;-), ni tampoc és en Mayor Oreja que fa més por que una pedregada i si hagués estat escollit ja us podíeu esperar un bany de sang allà al Nord. M'alegro molt que no hagi escollit en Mayor Oreja. La seva cara em fa por, no puc evitar de pensar en "lobo con piel de cordero", així en castellà i tot, tu.

No és que en Rajoy em caigui bé, que va. No m'agrada. I a més li ha tapat tanta porqueria a l'Aznar, sobretot la del prestige i la guerra, que no sé que pensar.

Al menys sé que desitjar, això sí. Que si guanyen, no ho facin per majoria absoluta, si us plau!! Sí, un desig una mica desesperat, després d'allò del 25 de maig, però seriosament, per aquestes terres anem espavilats amb 4 anys més de PP.

Oh, en Piqué plega aquesta setmana, per preparar les eleccions a la generalitat. Com a ministre de ciència i tecnologia ha estat patètic. Com que li van donar el ministeri per fer temps, ja demostren com de seriosament es pren aquest govern les TIC.