Els altres
Llegir el diari el diumenge al matí és un petit plaer que em permeto sempre. Avui però, després m'he assegut amb un llibre, i les lletres em ballaven. Estava pensant en tot de coses que he llegit.
Eren diverses coses, des de la situació a Iraq i a Palestina, fins a coses més locals, com ara tot el circ patètic que ha envoltat els assassinats de Màlaga (en Ferran ho ha explicat molt bé), o tot això del Julio Medem que recorda fets semblants amb el Muguruza fa unes setmanes.
No crec que el Medem hagi fet un documental partidista. Quan l'estrenin hi aniré, però el que el deu haver passat és que és incòmode. I que els que han fallat, que són els extremistes d'un i l'altre bàndol ho han fet perquè els seus arguments quedarien en entredit. Els de l'ETA perquè bé, amb el que fan ja es retraten cada vegada, pretenent que ara és igual que el franquisme. I els altres perquè estan tan encegats amb la venjança que han perdut la perspectiva.
Que et matin algú que estimes és una tragèdia, però que això t'arrossegui i et porti a postures extremes és en certa manera el que pretenien els assassins. Aquesta és la tragèdia de veritat. Això i que una colla d'idiotes taquin de sang la voluntat de ser d'un poble, traient-li força als arguments, permetent que l'estat es faci fort aprovant mesures més i més repressores que acaben afectant a tothom.
Suposo que en Medem haurà dit que les coses no són ni blanques ni negres, i que el gris és molt desagradable perquè amb el gris no hi ha ni bons ni dolents, que és la manera més fàcil d'explicar les coses. Recordo quan va començar la guerra, i vaig decidir parlar-ne amb els meus nens d'extraescolars d'anglès (fins i tot m'ho van demanar en un parell d'escoles). Els de tercer estaven intentant entendre, i em preguntaven si és que el Bush i el Saddam eren " els dolents", entre altres preguntes difícils de respondre.
Estaria bé que "els altres" deixessin de ser "altres", que tot acabés fonent-se en un "nosaltres" entenent que som tots el mateix però a la vegada diferent i que això no ens fa pitjors, al contrari. Una altra cosa que portava avui al diari era una entrevista amb un meteoròleg que explicava per enèsima vegada que ens estem carregant el planeta. I segur que algun d'aquests manaires de dalt deu haver pensat "uf, ja estan els pesats ecologistes una altra vegada amb les seves prediccions apocalíptiques". Hauríem d'enviar-li una còpia de la història de la pobre Cassandra de Troia, que es va passar mesos dient que Troia cauria i a la que que ningú va creure fins que va ser massa tard.
Eren diverses coses, des de la situació a Iraq i a Palestina, fins a coses més locals, com ara tot el circ patètic que ha envoltat els assassinats de Màlaga (en Ferran ho ha explicat molt bé), o tot això del Julio Medem que recorda fets semblants amb el Muguruza fa unes setmanes.
No crec que el Medem hagi fet un documental partidista. Quan l'estrenin hi aniré, però el que el deu haver passat és que és incòmode. I que els que han fallat, que són els extremistes d'un i l'altre bàndol ho han fet perquè els seus arguments quedarien en entredit. Els de l'ETA perquè bé, amb el que fan ja es retraten cada vegada, pretenent que ara és igual que el franquisme. I els altres perquè estan tan encegats amb la venjança que han perdut la perspectiva.
Que et matin algú que estimes és una tragèdia, però que això t'arrossegui i et porti a postures extremes és en certa manera el que pretenien els assassins. Aquesta és la tragèdia de veritat. Això i que una colla d'idiotes taquin de sang la voluntat de ser d'un poble, traient-li força als arguments, permetent que l'estat es faci fort aprovant mesures més i més repressores que acaben afectant a tothom.
Suposo que en Medem haurà dit que les coses no són ni blanques ni negres, i que el gris és molt desagradable perquè amb el gris no hi ha ni bons ni dolents, que és la manera més fàcil d'explicar les coses. Recordo quan va començar la guerra, i vaig decidir parlar-ne amb els meus nens d'extraescolars d'anglès (fins i tot m'ho van demanar en un parell d'escoles). Els de tercer estaven intentant entendre, i em preguntaven si és que el Bush i el Saddam eren " els dolents", entre altres preguntes difícils de respondre.
Estaria bé que "els altres" deixessin de ser "altres", que tot acabés fonent-se en un "nosaltres" entenent que som tots el mateix però a la vegada diferent i que això no ens fa pitjors, al contrari. Una altra cosa que portava avui al diari era una entrevista amb un meteoròleg que explicava per enèsima vegada que ens estem carregant el planeta. I segur que algun d'aquests manaires de dalt deu haver pensat "uf, ja estan els pesats ecologistes una altra vegada amb les seves prediccions apocalíptiques". Hauríem d'enviar-li una còpia de la història de la pobre Cassandra de Troia, que es va passar mesos dient que Troia cauria i a la que que ningú va creure fins que va ser massa tard.
3 comentarios
Anónimo -
JaviWoll -
Ferran -
Pel que fa al documental del Medem, es molt trist el que està passant. No defensaré mai els assassinats d'ETA, però el govern actual només hi veu en blanc i negre, no veu matisos: si no estàs del seu costat, hi estàs en contra. I per a aquest govern no hi ha nacionalistes que no siguin terroristes o simpatitzants. És trist, però és així.