Quitxalla
En tens 15 amb una classe, i els expliques un conte en una altra llengua. Et miren amb uns ullassos enormes, i riuen les teves explicacions. Fan mil preguntes, i tu has de tenir totes les respostes, de la mateixa manera que si es fan mal tu saps com fer-los passar el mal.
A voltes et fan la punyeta i et proven, però si te'ls guanyes, cada cop que et veuen són mil festes. Tot i que saps que si et veuen el curs que vé igual et tracten com una estranya. Però durant nou mesos ets "seva", de la mateixa manera que tots ells són "teus", així en possessiu. Una sola hora amb ells t'esgota, però les sortides et fan riure i la seva alegria redimeix moltes de les coses que veus en aquest món de bojos. Tot i que a vegades et qüestionis si és assenyat portar-los al món, sabent el pa que s'hi dona.
Aquests pensaments no duren gaire, sobretot perquè ells et fan ballar al seu ritme, i no tens temps per pensar, és com estar a una muntanya russa. Part del seu encant deu ser genètic perquè aquest instints de protecció que et surten amb ells tenen alguna cosa atàvica que no acabes de situar.
I no els canviaries, perquè un nano de 5 anys mirant-te com una heroïna perquè li has ajudat a dibuixar un ós (un bear ;-), li has cordat la sabata o li has donat la responsabilitat de baixar la caixa dels colors és el que fa que la teva feina et doni el que altres no et donen.
Sovint et preguntes com seràs quan tinguis fills...
A voltes et fan la punyeta i et proven, però si te'ls guanyes, cada cop que et veuen són mil festes. Tot i que saps que si et veuen el curs que vé igual et tracten com una estranya. Però durant nou mesos ets "seva", de la mateixa manera que tots ells són "teus", així en possessiu. Una sola hora amb ells t'esgota, però les sortides et fan riure i la seva alegria redimeix moltes de les coses que veus en aquest món de bojos. Tot i que a vegades et qüestionis si és assenyat portar-los al món, sabent el pa que s'hi dona.
Aquests pensaments no duren gaire, sobretot perquè ells et fan ballar al seu ritme, i no tens temps per pensar, és com estar a una muntanya russa. Part del seu encant deu ser genètic perquè aquest instints de protecció que et surten amb ells tenen alguna cosa atàvica que no acabes de situar.
I no els canviaries, perquè un nano de 5 anys mirant-te com una heroïna perquè li has ajudat a dibuixar un ós (un bear ;-), li has cordat la sabata o li has donat la responsabilitat de baixar la caixa dels colors és el que fa que la teva feina et doni el que altres no et donen.
Sovint et preguntes com seràs quan tinguis fills...
4 comentarios
JaviWoll -
Ferran -
Nau -
Segurament. És que se't cau la bava amb molts, i t'has de controlar perquè no se't noti.
Ui, no em veig jo amb un de meu, encara. M'agrada veure'ls amb els pares, i pensar que jo també en tindré algun dia, però encara no. És una d'aquelles coses que has d'estar 100% segura que faràs bé.
Leto -