Setembre
Doncs sí, ja és setembre, que a part de ser el títol d'una pel.li d'en Woody Allen (molt bona i també molt depressiva), és el més de la tornada a la feina, a l'escola, dels col.leccionables i dels dies que s'escurçen.
No estic molt segura de quina de les tres coses em toca més la moral. Bé, sí. Segurament el fet de que et marquin la vida a cop de calendari.
La tornada a l'escola comença a mitjan agost, Nadal és abans de que sigui Nadal, perquè el dia 2 de gener ja són rebaixes, i això dels col.leccionables és com una bogeria col.lectiva.
Avui sortia del metro i la pobre dona del quiosc intentant apilar com podia munts de cartró amb nines, vanos, cursos d'idiomes i CDs feia força llàstima. Ella sí que devia tenir post-stress-vacacional d'aquest.
Quina mania que han agafat els de la tele, tu. De tant en tant s'obsessionen amb coses tipus la selectivitat, la tornada a l'escola i altres, que no van ser mai notícia fins que a algú se li va acudir que sí que ho eren. I apa, tots a aguantar cada any la mateixa tonteria. Segur que l'any que vé repetim amb això de l'estress aquest.
De debó que tot això fa semblar l'home del trànsit un prodigi d'originalitat.
:-P
I ara què? Pos res. A treballar i veure com els dies són més curts. Això sí que no m'agrada gens. En alguna vida anterior vaig ser un llangardaix gandul, una planta d'aquelles que s'enfilen buscant llum, o una placa solar, perquè trobo que els fotons fan la vida més alegre, tu.
No estic molt segura de quina de les tres coses em toca més la moral. Bé, sí. Segurament el fet de que et marquin la vida a cop de calendari.
La tornada a l'escola comença a mitjan agost, Nadal és abans de que sigui Nadal, perquè el dia 2 de gener ja són rebaixes, i això dels col.leccionables és com una bogeria col.lectiva.
Avui sortia del metro i la pobre dona del quiosc intentant apilar com podia munts de cartró amb nines, vanos, cursos d'idiomes i CDs feia força llàstima. Ella sí que devia tenir post-stress-vacacional d'aquest.
Quina mania que han agafat els de la tele, tu. De tant en tant s'obsessionen amb coses tipus la selectivitat, la tornada a l'escola i altres, que no van ser mai notícia fins que a algú se li va acudir que sí que ho eren. I apa, tots a aguantar cada any la mateixa tonteria. Segur que l'any que vé repetim amb això de l'estress aquest.
De debó que tot això fa semblar l'home del trànsit un prodigi d'originalitat.
:-P
I ara què? Pos res. A treballar i veure com els dies són més curts. Això sí que no m'agrada gens. En alguna vida anterior vaig ser un llangardaix gandul, una planta d'aquelles que s'enfilen buscant llum, o una placa solar, perquè trobo que els fotons fan la vida més alegre, tu.
4 comentarios
Nau -
anigwei -
Mira-ho pel cantó positiu, et queden dues setmanes! A mi em queda... un dia :'(
Nau -
Encara em queden dues setmanes per la uni, llavors sí que serà divertit... uni i feina, combinació fatal.
anigwei -