Blogia
Mirador

Sonet

Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l'embragat, o al coixinet que embosca
L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell!
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,

L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.

J. V. Foix
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

3 comentarios

G -

gran poema!
i gran blog, felicitats!

G.
http://www.geocities.com/gabrudos

Anónimo -

:-)

I mira que li vaig agafar mania al pobre Foix... però el vaig tornar a descobrir.

lily -

Aaaaaai, com m'agrada aquest poema!
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres