Blogia
Mirador

Bitacolisme militant?

És el fet d'escriure un blog en català una "acció militant"? Sí i no. La gent que escull escriure el blog en català ho fa pensant en l'ús de la llengua? Hi ha bitàcoles només en català, bitàcoles mixtes, bitàcoles bilingues... Els que escrivim en català sabem positivament que fent-ho, renunciem a possibles lectors que sí que ens llegirien si ho féssim en castellà. (Deixo de banda l'anglès, perquè no tots els catalans en saben prou com per tenir un blog). Per exemple, segur que hi va haver gent de blogia que va venir a mirar el primer dia i ja no ha tornat perquè no m'entenen.

Igual és que ens sentim còmodes, i ni ens ho hem plantejat, això de la llengua. O igual sabem que si no utilitzes una llengua, es mor. I seria una pena que el català és morís.

En el meu cas, sí que és una mica "acció militant". No se'm va acudir el castellà (les úniques entrades que hi podrà haver aqui segurament seran poemes), perquè, tot i que agraeixo profundament el domini que en tinc, el castellà no és "la meva". I segurament en això de que sigui "la meva", una mica de militància hi ha, sobretot per la societat en la que ens ha tocat viure.

El millor seria que no ho fos, que no m'hagués sorgit el dubte, que fer blogs en català fos normal, però no ho és.

Oi?
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

6 comentarios

andreu -

El que deia la Imma es el que sol fer la gent normalment... escriure en castella pq aixi s'arriva a mes gent.
Pero be, jo mantinc Eines (www.eines.info) i la meva bitacola en catala, i tot i tindre potser un quart de les visites que rebria si fos en castella, em sento orgullos.

Lo de tindre una bitacola en angles m'ho estic plantejant, mes que res per practicar!
(sense accents a posta)

Ferran -

Jo vaig començar el blog en català, perquè és la meva llengua i la llengua en què em sento més còmode. Però el castellà també és la meva llengua, i com que em visitava gent que no sabia català (ni tenia perquè saber-lo, d'altra banda), vaig decidir doblar-lo. Els continguts són sempre els mateixos... però mai escrits originalment en castellà.

imma -

jo vaig començar amb un blog amb castellà, segurament per egocentrisme i pensant que així em podria llegir i seguir més gent... però em sentia incòmode, ja que parlava de coses meves, xorrades pot ser,però meves, i el meu jo és en català, ja sé que sembla extrany, però és així.. En el meu nou blog en català. em sento molt millor, més còmode...De fet em sento orgullosa de ser una privilegiada que té com a llengua materna una llengua minoritària però preciosa com és el català...

JaviWoll -

Suposo que tot és valorar com se sent un de còmode per escriure i a quins lectors vol arribar.

josep -

no, no és una cosa normal. lamentablement, paciència

Salvador Grifell -

Jo també tinc la meva bitàcola en català com a exercici actiu de militància i perquè és la meva llengua i amb ella m'expresso millor.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres