El fred

Ahir a la nit va fer més fresca. Era una mica preocupant, que la calor durés, no tant perquè la calor molesti, sinó perquè llavors et comences a capficar amb el canvi climàtic, el forat de la capa d'ozó i la possibilitat que d'aqui a unes dècades estiguem com a qualsevol d'aquestes novel.les i/o pel.lis apocal.líptiques.

Però ahir a la nit vaig posar una vànova al llit, i aquest matí, tot traient el cap per la finestra, he decidit agafar una jaqueta. Primeta, però jaqueta. I m'han vingut ganes d'anar ben abrigada. El fred està molt bé, però el millor fred és el fred dels matins de Gener, quan el sol s'aixeca més d'hora i està recuperant forces, l'aire és fred però sec i el cel, blau de postal, com si algú l'hagués polit.

Ara s'acosta un fred més brut, de dies curts i humits, a vegades amb pluja. La gent acota el cap i corre cap a casa, i sembla mentida, però et canses més. Sort que dura poc, i llavors vé el fred que m'agrada.

La única cosa bona dels dies curts és arribar a casa a una hora decent, fer-te una tassa de darjeeling, posar música tranquil.la i llegir, mirar un DVD o fins i tot estudiar una mica. El problema sempre és "arribar a casa a una hora decent"...

(nota patètica: he escrit la meitat d'això al metro en un paperet. Oi que estic malament?)