Un dia de pont
Això dels ponts ho haurien de deixar fer un cop cada dues setmanes o així, va molt bé per la tranquil.litat de l'ànima contemplativa i tal.
Mireu que feliç que sóc ara mateix, escrivint aqui després d'un dia mig vago mig productiu, sense haver d'anar a treballar. La meva feina ja m'agrada, ja, però cada cop estic més d'acord amb la meva profe de prehistòria, que deia que l'estat natural de l'home és el caçador-recol.lector, que és el que té més períodes de vagància incorporats...
Aquest matí he anat al gimnàs, un canvi respecte al meu horari normal, que és tardes o caps de setmana. Quan vaig començar, hi anava a aquesta mateixa hora (9:30 del matí), i m'he trobat amb unes velles conegudes: Les iaies de la màfia, un grup de senyores que acaparen aquest horari, es coneixen totes i tenen com a modus operandi criticar a tot deu, monintor inclòs.
Quan jo vaig arribar, la monitora era nova, una noia jove de Lleida que la veritat és que posava música força xula, ja que intentava allunyar-se del "xumba xumba", David Bisbal i altres meravelles que solen copar les sessions de gimnàs. Aquesta noia posava rock, coses mogudetes i per relaxar sempre posava música del "Cirque du solei". Bé doncs, les iaies van agafar per sistema ficar-se amb ella abans i després d'acabar la classe, en aquells moments previs on esperes que la monitora arribi i en aquells moments posteriors on vas a endreçar la màrfega i enfiles les escales. De fet... ficar-se amb ella és poc. El que feien era fer-la trossets pels motius més idiotes, del tipus "ensenya massa cosa", "ens fa suar", "no és simpàtica" etc etc...
A la classe hi havia gent que no eren de la màfia, i vam acabar xerrant. La C., una sra gran que era super maca em va posar en antecedents. Es veu que abans tenien un monitor d'aquests tipus gimnàs, bufonet i catxes. Es veu que les iaies l'adoraven. I bavejaven de tal manera (segons em va explicar la C.), que les meves sessions amb la luki i la rib de baveig sobre l'insigne Dr Jackson de la sèrie Stargate o les meves interminables entrades de LJ sobre el Fàramir són minúcies. De la mateixa manera que adoraven al monitor noi, odiaven a la pobre noia aquesta.
El final de la història el vaig saber de segona mà, perquè al cap d'un mes em van ampliar l'horari i vaig passar a anar a les tardes. Un dia a mig estiu em vaig trobar a la C., que em va explicar que un dia van fer plorar a la pobre monitora, que les va sentir. Flipant, eh?
Avui hi he tornat. Classe especial, perquè el divendres fan "Body Balance", una mena de classe d'estiraments i equilibri, que barreja moviments de tai xi i ioga i que està força bé, però és incompatible amb el meu horari, o sigui que quan tinc un dia lliure, hi vaig. No he estat la única que ho ha pensat, i la classe estava més concorreguda de l'habitual, davant de la indignació de les iaies de la màfia, que estaven fent tot de sorollets desaprovadors. I això que ningú dels "no habituals" s'ha posat davant, que és on van elles, totes apretades davant de la monitora.
I clar, com que avui hi havia més gent i més jove, la classe ha estat més dura, i les iaies han sortit queixant-se. En un altre dia, igual ho hagués entès, perquè si tens una rutina habitual fot que te la tallin, però aquestes dones es pensen que el gimnàs és seu! Ha estat divertit, però. Pena que la C. no hi fos, fa temps que no me la trobo per enlloc.
Mireu que feliç que sóc ara mateix, escrivint aqui després d'un dia mig vago mig productiu, sense haver d'anar a treballar. La meva feina ja m'agrada, ja, però cada cop estic més d'acord amb la meva profe de prehistòria, que deia que l'estat natural de l'home és el caçador-recol.lector, que és el que té més períodes de vagància incorporats...
Aquest matí he anat al gimnàs, un canvi respecte al meu horari normal, que és tardes o caps de setmana. Quan vaig començar, hi anava a aquesta mateixa hora (9:30 del matí), i m'he trobat amb unes velles conegudes: Les iaies de la màfia, un grup de senyores que acaparen aquest horari, es coneixen totes i tenen com a modus operandi criticar a tot deu, monintor inclòs.
Quan jo vaig arribar, la monitora era nova, una noia jove de Lleida que la veritat és que posava música força xula, ja que intentava allunyar-se del "xumba xumba", David Bisbal i altres meravelles que solen copar les sessions de gimnàs. Aquesta noia posava rock, coses mogudetes i per relaxar sempre posava música del "Cirque du solei". Bé doncs, les iaies van agafar per sistema ficar-se amb ella abans i després d'acabar la classe, en aquells moments previs on esperes que la monitora arribi i en aquells moments posteriors on vas a endreçar la màrfega i enfiles les escales. De fet... ficar-se amb ella és poc. El que feien era fer-la trossets pels motius més idiotes, del tipus "ensenya massa cosa", "ens fa suar", "no és simpàtica" etc etc...
A la classe hi havia gent que no eren de la màfia, i vam acabar xerrant. La C., una sra gran que era super maca em va posar en antecedents. Es veu que abans tenien un monitor d'aquests tipus gimnàs, bufonet i catxes. Es veu que les iaies l'adoraven. I bavejaven de tal manera (segons em va explicar la C.), que les meves sessions amb la luki i la rib de baveig sobre l'insigne Dr Jackson de la sèrie Stargate o les meves interminables entrades de LJ sobre el Fàramir són minúcies. De la mateixa manera que adoraven al monitor noi, odiaven a la pobre noia aquesta.
El final de la història el vaig saber de segona mà, perquè al cap d'un mes em van ampliar l'horari i vaig passar a anar a les tardes. Un dia a mig estiu em vaig trobar a la C., que em va explicar que un dia van fer plorar a la pobre monitora, que les va sentir. Flipant, eh?
Avui hi he tornat. Classe especial, perquè el divendres fan "Body Balance", una mena de classe d'estiraments i equilibri, que barreja moviments de tai xi i ioga i que està força bé, però és incompatible amb el meu horari, o sigui que quan tinc un dia lliure, hi vaig. No he estat la única que ho ha pensat, i la classe estava més concorreguda de l'habitual, davant de la indignació de les iaies de la màfia, que estaven fent tot de sorollets desaprovadors. I això que ningú dels "no habituals" s'ha posat davant, que és on van elles, totes apretades davant de la monitora.
I clar, com que avui hi havia més gent i més jove, la classe ha estat més dura, i les iaies han sortit queixant-se. En un altre dia, igual ho hagués entès, perquè si tens una rutina habitual fot que te la tallin, però aquestes dones es pensen que el gimnàs és seu! Ha estat divertit, però. Pena que la C. no hi fos, fa temps que no me la trobo per enlloc.
3 comentarios
imma -
Lydia -
aix, això si és GREU! quines iaies... I em sap greu per la monitora.
M'alegro que fos un bon dia :-)
anigwei -