Calaix de sastre
Uf, acabo de batre tots els rècords de desaparicions.
La darrera és culpa de mandra, feina, UOC i mini-vacances friquis parisines.
A París hi fot mooolt de fred. I hi ha una exposició sobre Gauguin que fa caure de cul. "Tots els quadres de Gauguin que vostè volia veure i no ha aconseguit veure mai junts". Bé, en falten un o dos (per exemple aquell del mercat pintat amb molt poca pintura i on les natives semblen egípcies de perfil) però que carai, els ho podem perdonar. Val molt la pena.
Les coses friquis també van estar molt i molt bé. És tan friqui que fa vergonya explicar-ho i tot, jeje. Convenció de certa sèrie de tele que a TV3 ara passen als migdies dins del 3xl. Trobades amb gent de tot el món, xerrades i sopars...
També vam anar al Louvre, i vam veure La mort de la mare de déu, subjecte d'aquesta entrada. No sé com se'm va escapar l'altre cop, el quadre en qüestió és enorme.
El tenen en aquella galeria enorme per on la gent passa a tota velocitat per anar a veure la Mona Lisa. Una mica desaprofitat, tenint en compte que en aquell passadís hi ha uns quants Leonardos, un Rafael que és una preciositat i el Caravaggio. Les meves amigues es petaven, pq anàvem amb pressa i jo anava dient "No, no aqui hem de parar, que aquest és important!!"
El Caravaggio està una mica enfosquit, segurament per haver passat anys en una església, però conserva bé la fúria del vermell.
La única pena és que les sales de pintura holandesa estaven tancades degut a la gran reforma que estan fent. Per tant no va haver-hi Vermeer. Bé, aquestes coses passen.
La pena és que te'n vas quatre dies, desconnectes i quan tornes et cau la vida real a sobre. Feina, classes, universitat, PACs.... I és la darrera apretada, perquè queda poc per les vacances de Nadal.
La darrera és culpa de mandra, feina, UOC i mini-vacances friquis parisines.
A París hi fot mooolt de fred. I hi ha una exposició sobre Gauguin que fa caure de cul. "Tots els quadres de Gauguin que vostè volia veure i no ha aconseguit veure mai junts". Bé, en falten un o dos (per exemple aquell del mercat pintat amb molt poca pintura i on les natives semblen egípcies de perfil) però que carai, els ho podem perdonar. Val molt la pena.
Les coses friquis també van estar molt i molt bé. És tan friqui que fa vergonya explicar-ho i tot, jeje. Convenció de certa sèrie de tele que a TV3 ara passen als migdies dins del 3xl. Trobades amb gent de tot el món, xerrades i sopars...
També vam anar al Louvre, i vam veure La mort de la mare de déu, subjecte d'aquesta entrada. No sé com se'm va escapar l'altre cop, el quadre en qüestió és enorme.
El tenen en aquella galeria enorme per on la gent passa a tota velocitat per anar a veure la Mona Lisa. Una mica desaprofitat, tenint en compte que en aquell passadís hi ha uns quants Leonardos, un Rafael que és una preciositat i el Caravaggio. Les meves amigues es petaven, pq anàvem amb pressa i jo anava dient "No, no aqui hem de parar, que aquest és important!!"
El Caravaggio està una mica enfosquit, segurament per haver passat anys en una església, però conserva bé la fúria del vermell.
La única pena és que les sales de pintura holandesa estaven tancades degut a la gran reforma que estan fent. Per tant no va haver-hi Vermeer. Bé, aquestes coses passen.
La pena és que te'n vas quatre dies, desconnectes i quan tornes et cau la vida real a sobre. Feina, classes, universitat, PACs.... I és la darrera apretada, perquè queda poc per les vacances de Nadal.
2 comentarios
Nau -
M'estic posant al dia amb tots els coneguts. Nois, heu estat enfeinats!
Ferran -