Tosca

Encara no havia parlat de Tosca. La vam veure amb la Isil el dia 15 de novembre al vespre. En tenia moltes ganes, la veritat. El Liceu programa pocs Puccinis i poques òperes veristes, per tant quan en tens una a prop, les expectatives són altes.

Va ser una experiència molt curiosa. Primer de tot dir que és un torn popular. Els torns populars tenen les seves coses bones, i les seves coses dolentes. Naturalment ens perdem les veus de primera fila, però sovint ens enduem sorpreses, sobretot amb les sopranos. El públic també és agraït, força gent jove i no et sents gens estrany. El que ens passa és que a tots ens fa una certa vergonya (i ja fa quatre anys que hi anem!) no estar a l'alçada i aplaudir quan no has d'aplaudir, per tant a vegades et reprimeixes.

Tornem a Tosca. L'escenografia no era massa afortunada. El problema no és que féssin una versió peculiar (n'he vistes força que eren molt bones) però això de posar a Floria Tosca en un teatre per simbolitzar el teatre dins del teatre i el divisme, no acaba de funcionar, sobretot al primer acte, quan cada cinc minuts diuen que estan en una església.

En aquest sentit en Barz Luhrmann ho va brodar a Romeu i Julieta, quan un dels protagonistes diu "saca tu espada" i l'altre treu una pistola marca "espada". Noi, si modernitzes, que les paraules no et traeixin, o trencaràs la màgia. Tot i això, el segon i el tercer acte passaven millor.

Però el desconcert personal (i de la Isil, i dels del costat i dels de darrere) va venir per la reacció d'un sector de gent que van xiular tot el xiulable. Encara ara no ho entenc.

Els cantants van estar bé. La Nelly Miricioiu va fer-ho bé, i el seu Vissi d'arte va ser emocionant. No és la Callas osti, però ja m'explicareu a mi qui és la Callas avui en dia! Com a mínim la van aplaudir, però al Nicola Rossi Giordano el van xiular ben xiulat.

Als torns populars solem tenir millors sopranos que tenors, això és un fet força contrastat. Tenim tenors amb veus boniques, però poc potents, per tant a vegades l'orquestra se'ls menja. No va ser el cas d'aquest. Mentre cantava E lucevan le stelle amb allò de E non ho amato mai tanto la vita!... em va deixar clavada al seient, amb les mans tremolant i amb totes les neurones en curtcircuit. Experiència estètica comme il fault. Feia temps que no em passava amb una òpera italiana al Liceu. I va l'home i el xiulen.

La Isil va localitzar el sector xiulador, un personal que seu al cinquè pis una mica més a l'esquerra que nosaltres i que vam sorprendre el primer any fent comentaris no gaire agradables sobre "la gent que va als torns populars". Bonic.

Clar que vam comentar al metro tot tornant que igual és que nosaltres som en el fons unes pobres ignorants que ens empassem el que ens donen i que igual aquella òpera havia estat una patata. Però no, perquè l'endemà resulta que en Roger Alier va escriure una crítica a la Vanguardia. Normalment amb aquest home costa estar-hi d'acord, perquè a ell moltes de les coses més modernes que a ell no el convencen a mi si, però sense cap dubte en veus és un expert, i et pots refiar del que diu. Doncs bé, va deixar molt bé els cantants, sobretot al tenor. No va dir res de l'escenografia, ni tampoc va mencionar la xiulada.

I clar, el veredicte és que va ser una experiència estranya, una escenografia que no acaba de funcionar, però unes veus que sí que ho fan, i una reacció d'un sector del públic que no t'expliques.

Oh, i ara a sobre la propera també portarà cua. Cosi fan tutte dirigida per en Flotats, amb trasllat d'època i lloc. Ai que patirem.

3 comentarios

[Nau - 08 de diciembre de 2003 - 16:42]

Oh, tema claca. Tens raó. Aquella colla són uns impresentables. El nostre problema és que no ens atrevim massa a ser expressius. Ho explicaven molt bé a Paraula d'òpera.

E lucevan le stelle jo l'hagués aplaudit, però estava tan empanada, que se'm va passar el moment, i en aquestes òperes veristes les aries estan tan integrades que l'orquestra repren el fil de seguida.

[Nau - 08 de diciembre de 2003 - 16:40]

Axí deus haver agafat Tosca fora de programa, no? Val la pena, sobretot perquè és la primera cosa verista verista que programen en dos anys.

Es bo saber això dels tenors dels primers repartiments, igual és una cosa del món de l'òpera general... Ara que ho dius, quan van fer algunes de les òperes del liceu per la televisó, vaig enganxar el Turandot i la Lucia i els tenors no eren res de l'altre món...

Estaré atenta al teu bloc, a veure que tal el Cosi. Nosaltres som de les darreres, ens toca el dia 30 de gener, així em podré preparar. ;-)

[Ferran - 08 de diciembre de 2003 - 14:35]

Ostres, fins al juny no la veuré, jo! Això que dius dels tenors, no només passa als torns populars... també amb el primers repartiments, amb poques excepcions (com el Juan Diego Flórez, per exemple). Ja veurem què passa amb el Cosí... demà la vaig veure!

I passant dels "experts". També he sentit xiulades a bons cantants i grans aplaudiments a d'altres que no valien res. Em sembla que és més qüestió de claca, que no de qualitat dels cantants.