Preciositaaaaaaaaaaaaat

Ai, que ja toca!

No puc més. Tinc dues pràctiques per aquesta setmana, feina feina feina a la feina perquè agafem vacances, i a sobre temes frikis distractors. Buf.

Al final no vaig a la marató, perquè la gent havia d'estar a les 4 de la tarda i jo no podia arribar fins a la segona pel.lícula. :-( Però bé, és més just que hi vagi el que les pot veure totes. Total, tinc entrades per dijous al Gran Sarrià a les 9 del vespre, i dissabte hi torno. M'he de recordar dels mocadorets, que em conec.

Entretant... parlem de l'edició extesa de Les dues Torres que no n'hem parlat.

Per resumir-ho, es pot dir que hi ha talls que s'entenen, i talls que no.

Entre els primers hi ha les escenes del final. L'escena de les clavegueres i la dels Ucorns menjant-se els orcs tan bé, i la conya Lègolas/Guimli és picar l'ullet als fans del llibre, però el muntatge de la versió curta és més efectiu. En Sam fa el seu discurset (aix) i en Gàndalf acaba. Si poses les escenes aquestes, el discurs perd força.

Però... Com dimonis van poder tallar el flashback?????? Déu, és que tallar el flashback és un crim!!!! No, encara no m'he recobrat d'haver vist el flashback, i ara mateix necessito tornar-lo a mirar. ;-)

*Lectors comencen a abandonar el bloc en massa sospitant de la poca salut mental d'una servidora*

Jiji. Nem a pams: El flasbhack. És una escena on surten en Bóromir (el paio que es mor al final de la primera pel.li tot travessat per fletxes) i el seu germà en Fàramir (que al llibre és moolt bo i a la pel.li sense flasbhack queda com una mica impresentable, pobret ell), juntament amb el seu pare en Dénethor, senescal de Gòndor, i personatge clau a la tercera pel.li. Bé, aquest flashback ens torna a en Bóromir i entenem perquè fa el que fa a La comunitat, explica les coses que fa i diu en Fàramir (que són diferents de les del llibre però que li donen profunditat dramàtica) i ens prepara el terreny presentant-nos al papa.

I el van tallar. Sort de l'edició extesa. És que a més és tot emocionant... el final, quan en Bóromir mira la bandera (una bandera blanca amb l'arbre... uf), baixa la mirada i li diu a son germà "Remember today, little brother" (ho poso en anglès perquè en castellà s'han carrregat la frase i no han tret l'EE en català) et deixa amb el cor a la mà.

I no, no és perquè jo em llegís El senyor dels Anells quan tenia 14 anys i m'agafés una fixació pel Fàramir, no. És perquè entenc que un muntatge és un muntatge, i que molt sovint les escenes "de parlar" acaben tallades, però aquesta era molt important.

Per exemple, hi ha una esceneta al final de La comunitat de l'anell que és com una pausa en el viatge que fan riu avall. En Frodo i en Sam parlen d'en Gollum i L'Àragorn i en Bóromir es discuteixen. Bé, és una escena molt bona, però entenc el tall. Com ho entenc amb tantes escenes a LDT, però no amb el flashback.

Dit això, aquesta EE és molt més completa que l'altra, sobretot perquè en tenir tres històries a la vegada, hi havia coses que faltaven i que ara ho fan millor. Com el funeral d'en Théodred. En Bernard Hill (Théoden) és la gran sorpresa, l'home ho broda. I tantes altres petites coses.

Suposo que amb mi no hi ha res a fer... si em posessin 10 hores de SDA i m'ho empassaria encantada. Però és que em sembla una gran adaptació. El llibre sempre serà el llibre, però aquesta gent ho han fet amb respecte i cura, i es veu.

Hi ha moltes maneres de fer cinema. Hi ha pel.lícules que et posen la realitat davant la cara, i altres com aquesta que són tota una altra cosa. Curiosament, si estan prou bé, aconsegueixen el mateix: viure altres vides per unes hores.