Matrix Revolutions (O la moto que ens venen)
Ep! Si no has vist la pel.li, no segueixis llegint, a no ser que vulguis saber spoilers, molts spoilers. Avisat/da estàs.
Quina estafa de pel.li! Indignació és poc. Anem per parts.
Hem captat el missatge: Al final hi ha esperança perquè en el fons els humans tenen alguna cosa bona, i l'amor ho pot tot. Res a objectar, és un tema universal, això. En Neo és l'únic que pot derrotar a l'Smith perquè ho fa des de dins, i l'Smith perd la partida perquè no pot entendre el sacrifici, i perquè en el fons no ha assimilat els programes del tot, i dins seu hi ha l'oracle, i la nena, i tots, per tant en Neo es colarà dins i des de dins se'l carregarà. I les màquines reconeixeran el seu sacrifici, tallaran l'atac, i se l'enduran com un heroi artúric/jesucrist/funeral viking que vé a ser el mateix.
Pos molt bé. Pena que la sensació que tens és que els germans Wachowski tenien una idea molt bona, i que es veu a la primera pel.li, una filosofia interessant, que es veu a la segona, però que no tenen ni idea de com fer-la acabar o de com explicar les coses. I amagar això en coreografies i música matxacona no és una bona idea, perquè la originalitat dura una pel.lícula, i voler fer-ho "igual però més" és un joc perillós.
Explicar històries és una alquímia complicada. Has de imprimir un ritme que de mica en mica captivi a l'espectador, l'atrapi i el faci traspassar la pantalla. La grandesa de la ficció és viure les vides dels altres, però per entrar en el ball has de construir el teatre, i Matrix reloaded no té timó, per tant un com a espectador es perd i es desconcentra.
Massa coses en un mateix sac, i a més mal resoltes. El pitjor que et poden fer en la tercera part és desinflar-te el globus, perquè la reacció és evident: "Ah, tanta història per això??". Mira que bé.
I no és perquè em mati els herois, que les morts ben fetes tenen molta força, és perquè és fàcil i carrincló, i al final et sap greu que la Trinity es mori però quan es mor el Neo dius "ah vale". I la lluita aquella final pot ser tècnicament bona, però era necessària? Podria haver arribat on ha arribat sense tant "divertimento". Igual és que sóc vella, però tinc un límit de patadetes de kung fu amb música matxacona que puc aguantar.
Aquesta és una altra. M'agraden més les BSO orquestrals, tot i que a la primera part de Matrix la música em va sembar apropiada. Avui en canvi m'ha sobrat.
Hi ha coses que m'han agradat, però: l'estació de tren, la família de programes, l'oracle i en Seraph.
Però en aquesta mena de pols "Senyor dels anells" vs "Matrix", tinc molt clara la meva el.lecció. En PJ hauria de fer molt el burro per fer-me emprenyar, perquè precisament el que està fent ell és ben diferent dels Germans Wachowski.
Per la meva part, espero amb delit les trompetes de Minas Tirith donant la benvinguda al rei...
Quina estafa de pel.li! Indignació és poc. Anem per parts.
Hem captat el missatge: Al final hi ha esperança perquè en el fons els humans tenen alguna cosa bona, i l'amor ho pot tot. Res a objectar, és un tema universal, això. En Neo és l'únic que pot derrotar a l'Smith perquè ho fa des de dins, i l'Smith perd la partida perquè no pot entendre el sacrifici, i perquè en el fons no ha assimilat els programes del tot, i dins seu hi ha l'oracle, i la nena, i tots, per tant en Neo es colarà dins i des de dins se'l carregarà. I les màquines reconeixeran el seu sacrifici, tallaran l'atac, i se l'enduran com un heroi artúric/jesucrist/funeral viking que vé a ser el mateix.
Pos molt bé. Pena que la sensació que tens és que els germans Wachowski tenien una idea molt bona, i que es veu a la primera pel.li, una filosofia interessant, que es veu a la segona, però que no tenen ni idea de com fer-la acabar o de com explicar les coses. I amagar això en coreografies i música matxacona no és una bona idea, perquè la originalitat dura una pel.lícula, i voler fer-ho "igual però més" és un joc perillós.
Explicar històries és una alquímia complicada. Has de imprimir un ritme que de mica en mica captivi a l'espectador, l'atrapi i el faci traspassar la pantalla. La grandesa de la ficció és viure les vides dels altres, però per entrar en el ball has de construir el teatre, i Matrix reloaded no té timó, per tant un com a espectador es perd i es desconcentra.
Massa coses en un mateix sac, i a més mal resoltes. El pitjor que et poden fer en la tercera part és desinflar-te el globus, perquè la reacció és evident: "Ah, tanta història per això??". Mira que bé.
I no és perquè em mati els herois, que les morts ben fetes tenen molta força, és perquè és fàcil i carrincló, i al final et sap greu que la Trinity es mori però quan es mor el Neo dius "ah vale". I la lluita aquella final pot ser tècnicament bona, però era necessària? Podria haver arribat on ha arribat sense tant "divertimento". Igual és que sóc vella, però tinc un límit de patadetes de kung fu amb música matxacona que puc aguantar.
Aquesta és una altra. M'agraden més les BSO orquestrals, tot i que a la primera part de Matrix la música em va sembar apropiada. Avui en canvi m'ha sobrat.
Hi ha coses que m'han agradat, però: l'estació de tren, la família de programes, l'oracle i en Seraph.
Però en aquesta mena de pols "Senyor dels anells" vs "Matrix", tinc molt clara la meva el.lecció. En PJ hauria de fer molt el burro per fer-me emprenyar, perquè precisament el que està fent ell és ben diferent dels Germans Wachowski.
Per la meva part, espero amb delit les trompetes de Minas Tirith donant la benvinguda al rei...
6 comentarios
Anónimo -
Ferran: No vaig llegir cap opinió fins després d'haver escrit les meves, i al LJ hi ha gent a la que sí els ha agradat. Després he llegit opinions negatives. Suposo que depèn molt de les expectatives, no ho sé.
Ferran -
luki -
El ROK serà diferent, molt ho hauria de fer de malament perque no m'agradi. La segona era un impas entre el principi i el final, però jo ja ho tenia assumit. I l'unic és que no em va agradar tant. Això es tot. Matrix m'ha defraudat, i molt.
Ciury -
Per cert (off topic) el botonet a la meva web apunta a un 404 ¬¬' ho he tingut q fer per lo del canvi de domini i tal...
Nau -
Home, no renunciïs al bon cinema. La setmana passada vam anar a veure "Mystic River" i em va agradar molt. És una altre tipus de cinema, però molt recomanable.
I no fotem, en Peter Jackson no ens defraudarà, que va!! Sempre ens quedarà la Terra Mitja. :-D
Ciury -
Espero que l'altre tercera part q portem un any esperant no sigui tan decepcionant com aquesta. Ho se, no es dificil depecionar menys que matrix revolutions, pro no temptem a la sort (que el senyor Murphy me la te jugada)...
Aixó es el que ja he escrit per algun lloc... no recordo a on... a la meva web no xq ho acabo de mirar (com se'm pot oblidar on escric???), aquestes dues sequeles son marketing (i espero que no vulguin fer-ne un altre "oooh el elegido ha re-re-resucitado" mmm no comments) i bueno, espero que la propera peli q vagi a veure al cine sigui molt molt molt millor que aquesta... o desistiré definitivament d'anar al cine i faré us indefinit de l'xMule xD