Blogia

Mirador

Ping!!

Ja he aconseguit el ping!!!

I no he hagut de fer res complicat, gràcies a en Ciury, que ha fet una cosa amb php que permet a la gent inepta com jo no haver-se de complicar la vida... Si tot va bé, sortiré a bitacoles.net.

*comprobació*

Osti tu, ja hi surto!!

Apa gent, aneu a veure a en Ciury, doneu-li les gràcies, envieu-li un pernil per nadal o algo...

Una de les millors coses d'internet és precisament això, l'intercanvi d'idees i la gent que treballa per aconseguir millores.

A tots ells/es, gràcies.

El meteorit

Deien que hi havia la possibilitat que un meteorit caigués el 2014. Es veu que al final no. Podem respirar tranquils, tu.

He estat mirant més, i això de que caigui un meteorit i peti tot és complicadet, ja que tampoc hi ha tans cossos grans, i les trajectòries de les òrbites han de ser molt específiques perquè ens enganxin.

Després de tot, el nostre bonic (o no) blau planeta és només un dels 9 que donen la volta a una estrelleta petiteta perduda per l'univers, que és infinit, un concepte complicat, filosòfic i no molt discutible quan tens son. Però vaja, que així en escala universal som com nans i a sobre les pedres gegantines que circulen per l'espai tendeixen a evitar-nos.

No sé a vosaltres, però passar desapercebuda pel que fa als meteorits em relaxa. Imagina't que a sobre de la feina, els estudis, les coses tontes de la vida real, la propera estrena de El retorn del rei, els amics i amigues, internet, la setena temporada de stargate a TV3, les balenes, els idiotes dels veïns i la sucessió de mr Ansar m'hagués de preocupar que un pedrot espacial ho enviés tot a fer punyetes. Uf quin stress.

Sonet

Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l'embragat, o al coixinet que embosca
L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell!
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,

L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.

J. V. Foix

Setembre

Doncs sí, ja és setembre, que a part de ser el títol d'una pel.li d'en Woody Allen (molt bona i també molt depressiva), és el més de la tornada a la feina, a l'escola, dels col.leccionables i dels dies que s'escurçen.

No estic molt segura de quina de les tres coses em toca més la moral. Bé, sí. Segurament el fet de que et marquin la vida a cop de calendari.

La tornada a l'escola comença a mitjan agost, Nadal és abans de que sigui Nadal, perquè el dia 2 de gener ja són rebaixes, i això dels col.leccionables és com una bogeria col.lectiva.

Avui sortia del metro i la pobre dona del quiosc intentant apilar com podia munts de cartró amb nines, vanos, cursos d'idiomes i CDs feia força llàstima. Ella sí que devia tenir post-stress-vacacional d'aquest.

Quina mania que han agafat els de la tele, tu. De tant en tant s'obsessionen amb coses tipus la selectivitat, la tornada a l'escola i altres, que no van ser mai notícia fins que a algú se li va acudir que sí que ho eren. I apa, tots a aguantar cada any la mateixa tonteria. Segur que l'any que vé repetim amb això de l'estress aquest.

De debó que tot això fa semblar l'home del trànsit un prodigi d'originalitat.
:-P

I ara què? Pos res. A treballar i veure com els dies són més curts. Això sí que no m'agrada gens. En alguna vida anterior vaig ser un llangardaix gandul, una planta d'aquelles que s'enfilen buscant llum, o una placa solar, perquè trobo que els fotons fan la vida més alegre, tu.

Successions

Ja podem respirar tranquils, l'Aznar ha anunciat el nom del candidat a la presidència del govern.

Vull comentar dues coses, el procés i el candidat. Nem per la primera.

Diuen que l'Aznar és un tio intel.ligent, no és que el conegui personalment (ni ganes), però segurament deu ser cert. El que no es pot negar és que té un ego més gran que la mega bandera espanyola aquella que va posar al mig d'una plaça.

Aquest home té tendència a fer-se l'important quan es tracta de fer nomenaments. Cada cop que canvia els ministres munta el numeret aquell de cridar-los a ells i a la premsa i ja tens a tot de ministres morts de por a veure a qui li donaran la patada.

Això sí, agafa el cercle d'escollits i els diu "cosetes" a la orella, o siqui que sempre n'hi ha dos o tres que saben el que es cou. Tot plegat mirat des de fora és bastant trist, com si Mr Ansar tingués ganes de crear suspense, una cosa que està molt bé a les pel.lis però que a la política són ganes de fer-se l'important.

I l'espectacle de "vaig a dir qui serà el meu delfí" ha estat exactament això. Abans d'anar de vacances diu que ho dirà al setembre, i que ningú s'acosti per Menorca. Quan torna diu que ho dirà dimarts (en un seguit de notes a la premsa i telegrames, és que no tenen email els ministres, o què?) i dissabte va i ell mateix ho filtra. sic, o sigui que ell mateix és responsable de la filtració. És com els crios aquells que no es poden aguantar un secret.

Suposo que estic deixant que les meves antipaties personals per aquest home afectin el meu judici però és que el numeret aquest de la proclamació m'ha semblat de circ cutre.

I ara per l'afortunat. Mariano Rajoy. Gallec. Fidel a l'Aznar peti qui peti. Ha desbancat a bastanta gent, però els que tenien més possibilitats eren en Rato (que va arar dient per tot arreu que ell era el successor natural i ja veus de que li ha servit) i en Mayor Oreja, que tb estaba bastant inflat. Dos que s'han quedat amb les ganes. Els altres sempre tenien les fotos més petites a les travesses, o sigui que ningú se'ls va prendre gaire seriosament.

En Rajoy és el Middle Man. No és en Rato, que és el que queia "millor" a les esquerres pq té un perfil com més tècnic economista, s'aguanta més la llengua i va de moderat (ei, no esperarem que un tio de dretes es posi a cantar la internacional ;-), ni tampoc és en Mayor Oreja que fa més por que una pedregada i si hagués estat escollit ja us podíeu esperar un bany de sang allà al Nord. M'alegro molt que no hagi escollit en Mayor Oreja. La seva cara em fa por, no puc evitar de pensar en "lobo con piel de cordero", així en castellà i tot, tu.

No és que en Rajoy em caigui bé, que va. No m'agrada. I a més li ha tapat tanta porqueria a l'Aznar, sobretot la del prestige i la guerra, que no sé que pensar.

Al menys sé que desitjar, això sí. Que si guanyen, no ho facin per majoria absoluta, si us plau!! Sí, un desig una mica desesperat, després d'allò del 25 de maig, però seriosament, per aquestes terres anem espavilats amb 4 anys més de PP.

Oh, en Piqué plega aquesta setmana, per preparar les eleccions a la generalitat. Com a ministre de ciència i tecnologia ha estat patètic. Com que li van donar el ministeri per fer temps, ja demostren com de seriosament es pren aquest govern les TIC.

Primer post

Salutacions.

Perquè dimonis m'he obert un blog? Per provar. Així que mig per provar com van els blogs, mig per tenir una cosa només escrita en català, he obert aquest blog. Esperem que duri.