I ara què?
Ja ho deia, que la política es posaria interessant.
He trigat a escriure, perquè porto dies llegint i llegint sense treure'n l'entrellat. I de fet això d'ara és un intent d'ordenar-me les idees després de llegir blocs en diversos idiomes, diaris, mirar la tele i escoltar la ràdio.
Capto a l'aire molta mania a en Maragall. No em sorprèn gens, ja li vaig dir a uns amics a un altre lloc que a mi em sembla un cadàver polític amb potes, però tampoc veig que en Mas sigui gaire més simpàtic. I aquests dos eren els presidenciables, per tant per mi és un "tanto monta", en certa manera.
Segueixo pensant que cal un canvi a la Generalitat. 23 anys manant no és bo per ningú. I CiU es pensen que el govern és la seva botigueta particular. Molts d'aquests personatges ja no deuen saber diferenciar un cotxe oficial del seu de casa. Que tota aquesta gent salti és millor que es quedin.
Ara bé, queda un dubte molt gran: Els d'ERC sabran manar? Els del PSC sabràn adaptar-se a la burocràcia de la Generalitat? Els d'IC podran amb tots els anys de tràfic d'influències passadissos amunt i avall? En el govern hi ha tot de temes tècnics que no es poden oblidar, i aqui és on tinc una mica de por.
Després hi ha el tema "ai que no estem sent prou nacionalistes" o "estem obrint les portes al PSOE". Amb permís, però al PSC hi ha gent molt catalanista. Servidora està tipa de que CiU acapari "ser català". He arribat a un punt on el catalanisme d'espardenya i barretina em toca la fibra gairebé tant com certs espanyolismes. A veure qui és el llest que li diu a en Joaquim Nadal que no és català!!
Amb això vull dir que de joans, joseps i ases n'hi ha per totes les cases, i els de CiU han viscut de renda 23 anys. Doncs ara s'ha acabat. I el que vindrà no sé si valdrà la pena, i si no la val, ja mirarem a qui votem a les properes el.leccions, però contes de l'home del sac no, gràcies.
Es clar que a Madrid estan fent les seves travesses, i si algú es dona una volteta pels blocs peperos, us endureu uns quants ensurts (jo allà no hi torno!) però també llegeixo preivisons apocalíptiques ara que en Maragall serà presi i no n'hi ha per tant. Perquè és un impresentable, però és que en el fons tots els polítics són uns impresentables. I en Maragall tindrà els peus de fang, i aquest govern a tres és molt semblant al que tenen la majoria de països europeus mig civilitzats.
De moment, vot ben emprat. I després... ja veurem.
He trigat a escriure, perquè porto dies llegint i llegint sense treure'n l'entrellat. I de fet això d'ara és un intent d'ordenar-me les idees després de llegir blocs en diversos idiomes, diaris, mirar la tele i escoltar la ràdio.
Capto a l'aire molta mania a en Maragall. No em sorprèn gens, ja li vaig dir a uns amics a un altre lloc que a mi em sembla un cadàver polític amb potes, però tampoc veig que en Mas sigui gaire més simpàtic. I aquests dos eren els presidenciables, per tant per mi és un "tanto monta", en certa manera.
Segueixo pensant que cal un canvi a la Generalitat. 23 anys manant no és bo per ningú. I CiU es pensen que el govern és la seva botigueta particular. Molts d'aquests personatges ja no deuen saber diferenciar un cotxe oficial del seu de casa. Que tota aquesta gent salti és millor que es quedin.
Ara bé, queda un dubte molt gran: Els d'ERC sabran manar? Els del PSC sabràn adaptar-se a la burocràcia de la Generalitat? Els d'IC podran amb tots els anys de tràfic d'influències passadissos amunt i avall? En el govern hi ha tot de temes tècnics que no es poden oblidar, i aqui és on tinc una mica de por.
Després hi ha el tema "ai que no estem sent prou nacionalistes" o "estem obrint les portes al PSOE". Amb permís, però al PSC hi ha gent molt catalanista. Servidora està tipa de que CiU acapari "ser català". He arribat a un punt on el catalanisme d'espardenya i barretina em toca la fibra gairebé tant com certs espanyolismes. A veure qui és el llest que li diu a en Joaquim Nadal que no és català!!
Amb això vull dir que de joans, joseps i ases n'hi ha per totes les cases, i els de CiU han viscut de renda 23 anys. Doncs ara s'ha acabat. I el que vindrà no sé si valdrà la pena, i si no la val, ja mirarem a qui votem a les properes el.leccions, però contes de l'home del sac no, gràcies.
Es clar que a Madrid estan fent les seves travesses, i si algú es dona una volteta pels blocs peperos, us endureu uns quants ensurts (jo allà no hi torno!) però també llegeixo preivisons apocalíptiques ara que en Maragall serà presi i no n'hi ha per tant. Perquè és un impresentable, però és que en el fons tots els polítics són uns impresentables. I en Maragall tindrà els peus de fang, i aquest govern a tres és molt semblant al que tenen la majoria de països europeus mig civilitzats.
De moment, vot ben emprat. I després... ja veurem.
4 comentarios
Salvador Grifell -
Ferran -
Nau -
Passa igual amb IC i IU, que no són iguals de la mateixa manera que el PSUC i el PCE tampoc ho eren.
Mi pensar que és perquè aqui "no sóm d'eixe món" ;-)
I sí, les declaracions dels peperos són rucades força divertides, tot i que a vegades em fan glaçar la sang, sobretot per la gent de les espanyes que se les creu...
Ferran -
Ara, mentre rabiïn els del pepe, ja estic content ;)