Blogia
Mirador

Música per a porteres

(Nota final: m'he enrotllat pel mig parlant de veus i sopranos, no era la meva intenció. Això de la música de porteres està al final, si has vingut a parar aqui per la curiositat del títol, baixa una mica i salta't tot el rotllo de les sopranos que canten "Turandot", no m'enfadaré pas ;-)

M'estic llegint el segon llibre de converses entre el Roger Alier i el Marcel Gorgori (els de "Nit d'arts"). El primer, "Cinc cèntims d'òpera" era una història de l'òpera, així en format conversa i amb el seu estil peculiar. Aquest segon, que es diu "Paraula d'òpera", és sobre termes genèrics. L'estic aprofitant més que el primer, perquè en aquell tot em sonava més o menys, ja que m'havia llegit altres llibres d'història de l'òpera. Aquest d'ara és més nou, perquè explica molts termes que m'he trobat en altres llibres i que no entenia del tot. Amb els termes musicals m'espavilo bé, perquè els que hem fet una mica de música, ens sona tot. Però en cant no em passava el maeix, o sigui que les explicacions una mica peculiars d'aquest parell em van de conya. Ahir faig fer una mica de trampa, vaig saltar unes quantes pàgines i me'n vaig anar a llegir les converses sobre veus, perquè volia tenir més clar això dels "tenors spinto", "sopranos wagnerianes" i altres tipus de veus. Vaig acabar posant-me a dormir a les tantes!

Conclusió: intuitivament el que m'agraden més són els "tenors spinto", que són els millors pels papers d'òpera tardo-romàntica i verista que és la meva preferida. Ta bé, perquè la veu del Plácido Domingo sempre m'ha agradat molt, i crec que és per això. Curiosament en Plàcido Domingo també canta Wagner (no totes, però si algunes de les menys "bèsties"), i la meva primera introducció a Wagner va ser un "Lohengrin" cantat per ell (jeje els vídeos de la biblioteca, quins records).

Tanta lectura em va crear un dubte. Si m'han de dir "queda't amb una Òpera", no en tinc cap dubte: "Turandot". Amb el temps en vas aprenent, i és una òpera fascinant. Bé, doncs ahir llegint el llibre, vaig llegir que la Liù és el típic paper per una "soprano lírica", i en Calaf per un "tenor spinto". Però no diuen res de la Turandot. No sé, jo diria que és un paper per una "soprano spinto", però no n'estic 100% segura. Fins i tot diria que vaig llegir no sé on, que el paper de Turandot a vegades el feien sopranos Wagnerianes, cosa que en el seu moment em devia deixar "ein?", però que ara entenc més.

Bé, la consequència d'això va ser, va nena, mira quins cantants tens i a veure si saps "què són". L'Alier ja diu en el llibre que la majoria dels cantants no es limiten a cantar el que els toca i tal, i que volen provar, però que a vegades canten el que no toca.

Tinc dues versions en CD de Turandot, una cantada pel Pavarotti, la Caballé i la Joan Shuterland, enregistrada als anys 70, i una altra molt més antiga, amb la Renata Tebaldi, el Giorgio Tozzi i la Birgit Nilsson.

Els tenors més o menys quadren, i les sopranos que fan de Liù (la Caballé i la Tebaldi) més o menys també, perquè la Liù és la típica heroïna romàntica de Puccini. El que és força més curiós és la Turandot. La Joan Shuterland, segons l'Alier, és una soprano lleugera, i en canvi la Birgit Nilsson és Wagneriana pura. Ostres. El Pavarotti (el d'abans, eh?) fa un Turandot brutal. Però en aquella grabació el que sona més estrany és la Turandot. A l'altra, el problema és el Calaf, no perquè no ho faci bé, sinó perquè em vaig acostumar al Pavarotti. Però la Birgit Nilsson és molt bona. Això és el que jo havia vist només escoltant l'òpera mil cops, però ara ja veig una mica la llum. La pena és que no conec ningú que hi entengui prou perquè m'aclareixi una mica més l'embolic aquest de veus. A veure si trobo algú.

I ara nem per la música de Porteres. És el meu racó denúncia matinal. El Roger Alier menciona en el seu llibre que fins als anys 60, en molts cercles operístics, Puccini era considerat "música per a porteres". Primer de tot ja em diràs tu quina culpa tenen les porteres, però el que volien dir és que Puccini és "tot sentiment" i que fa "música fàcil". Um. No és que una sigui molt imparcial, perquè m'encanten Puccini i els veristes, i a més crec que és injust censurar Puccini només per això. Sí, la música de Puccini entra bé i és preciosa, quin problema té? Crec que és la porta d'entrada perfecta per molta gent que pot interessar-se per l'òpera, per exemple a través de "La Bohème", fins i tot "Tosca". I si volen dir que Puccini és poc complex i bla bla bla, que escoltin el primer acte de "Turandot", i ja explicaran. Puccini a "Turandot" fa tot tipus d'experiments amb música expressionista que l'acosten (dic l'acosten, eh?) al que serà després la música contemporània. Sincerament penso que hi ha gent que és molt injusta amb Puccini.

I tot això a què vé? No només al llibre, del qual estic molt satisfeta perquè l'Alier, tot i que li agrada molt més Rossini i el "Bel Canto", sempre ha defensat Puccini pel que és: un gran mestre. Ho dic pel DVD que avui porta "La Vanguardia", amb els millors moments del Liceu, on només han posat un Puccini. Ja sé que hi ha altres compositors amb només un tall, però si es tracta de fer divulgació, en aquest DVD falta "La Bohème" que van fer fa dos anys, una producció preciosa i amb veus de primera fila, que va agradar molt. Una pena.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

4 comentarios

Nau -

Ui, jo el Pavarotti d'ara també el tinc atravessat. Vaig escoltar una Bohème amb ell i no em va agradar gaire, però la Turandot sí. Deu ser el paper, no sé.

Si l'escoltes, ja m'explicaràs, i si tens alguna altra recomanació, és benvinguda!

Ferran -

M'apunto les recomanacions, tot i que a mi, el Pavarotti... que vols que et digui, el tinc una mica atravessat. Però hi intentaré (a més, tinc una Traviata amb els dos, el Pavarotti i la Sutherland, i no m'ha fet gaire el pes). Però tot és provar-ho...

Nau -

Ostres, aquesta versió no la tenia present! Acabo de fer una mica d'investigació (internet més el programa del liceu de quan vaig veure Turandot) i tothom coincideix que la Nilsson és de les millors Turandot, i en Franco Corelli el millor per ella, o sigui que aquesta versió caurà aviat. Ja explicaré. N'hi ha una altra amb en Corelli i la Nilsson, però amb la Mirella Freni. Et sona?

La versió amb el Pavarotti és molt bona, i està dirigida pel Zubin Mehta. És el referent dels 70, i en Pavarotti està esplèndid. El problema és que encara que la Shuterland convenci, quan has escoltat la Nilsson, veus que no hi ha color, sobretot al segon acte.

Una altra que conec, i a la que li tinc molt "carinyo" és a una que van fer a l'Arena di Verona amb la Ghena Dimitrova (està fantàstica), el Nicola Martinucci i la Cecilia Gasda (tb estan força bé) és la primera òpera que vaig veure mai, i em va impactar molt. Millor veure el vídeo que escoltar-la, però.

Quan puguis, llegeix el "Cinc cèntims d'òpera", hi ha trossos molt divertits. L'explicació de la vida de Wagner, i tot l'argument de la tetralogia és molt divertit. Aquest juny, quan vaig veure les dues primeres, em petava de riure jo sola recordant les explicacions de l'Alier sobre "déus amb problemes domèstics" jeje.

Ferran (Un que passava) -

Ei, jo encara tinc el primer pendent de llegir, però el Paraules... em va anar força bé. Per cert, no he sentit cap de les Turandot de què parles, però n'hi ha una altra de la Nilsson amb un tenor excel·lent: Franco Corelli, i Renata Scotto coma Liù.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres