Tu ja hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.

Des d’aquests mots molt tendrament el penso
mentre la tarda suaument declina.
tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

---

Moltíssima gent ha utilitzat aquest poema i d'altres seus per recordar a la gent que estimem i ja no hi són. Ara li ha tocat a ell.

Ens hem quedat sense un dels millors poetes de la literatura catalana, per sort ens queda la seva obra.

Adéu, Miquel, i gràcies per donar sentit a les coses properes amb el teu do de la paraula.