Feliç diada a tots. Aquest any està més polititzada que mai, sobretot per les el.leccions que venen.

Ahir, una de les meves alumnes, que no és d'aqui, em va comentar quan marxàvem que troba molt curiós que celebrem el dia nacional commemorant una derrota tan bèstia. I una altra, que porta molt més temps vivint aqui, li va dir que és que aquest tipus de coses diu molt de nosaltres com a poble.

Estic amb en Pere Quart, quan diu que la nostra terra és "petita, esclava i poc sortosa", i una mica cutre, afegiria jo. :-P Però a la vegada també segueixo estant d'acord amb ell quan diu:

"Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva -i nostra-
bastant neta, envejada, bonica pàtria."

Tot i que, si n'he de trobar un amb el que estigui 100% d'acord, em quedo amb la Maria Mercé Marçal:

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel"

Mirat com va el món, ser català/na no és tant dolent.