Deien que hi havia la possibilitat que un meteorit caigués el 2014. Es veu que al final no. Podem respirar tranquils, tu.

He estat mirant més, i això de que caigui un meteorit i peti tot és complicadet, ja que tampoc hi ha tans cossos grans, i les trajectòries de les òrbites han de ser molt específiques perquè ens enganxin.

Després de tot, el nostre bonic (o no) blau planeta és només un dels 9 que donen la volta a una estrelleta petiteta perduda per l'univers, que és infinit, un concepte complicat, filosòfic i no molt discutible quan tens son. Però vaja, que així en escala universal som com nans i a sobre les pedres gegantines que circulen per l'espai tendeixen a evitar-nos.

No sé a vosaltres, però passar desapercebuda pel que fa als meteorits em relaxa. Imagina't que a sobre de la feina, els estudis, les coses tontes de la vida real, la propera estrena de El retorn del rei, els amics i amigues, internet, la setena temporada de stargate a TV3, les balenes, els idiotes dels veïns i la sucessió de mr Ansar m'hagués de preocupar que un pedrot espacial ho enviés tot a fer punyetes. Uf quin stress.